ACN Barcelona.-La Guàrdia Urbana de Barcelona i els serveis tècnics del districte de l’Eixample van fer una inspecció el passat 18 d’octubre al local del número 20 de la plaça Tetuan, on aquesta matinada s’ha produït un incendi que ha acabat amb la vida de quatre membres d’una família, han explicat fonts coneixedores a l’ACN. El resultat d’aquella revisió va ser que no es va trobar cap risc imminent i que les condicions no eren dolentes a nivell estructural, indiquen fonts municipals. Aquests controls fan d’advertiment en el cas que hi hagi una amenaça flagrant per als habitants de l’immoble ocupat i, en el pitjor dels casos, implica el desallotjament per motius de seguretat. En aquest cas, però, es va concloure que no hi havia cap element de risc.
El local incendiat, que era una antiga entitat bancària i és buit des de fa anys, estava ocupat per almenys vuit persones. El foc detectat aquest dimarts a les 5:56 hores ha acabat amb la mort d’una família, incloent un nen de tres anys i un nadó de quatre mesos. A més, quatre persones més que vivien en el mateix espai han rebut atenció del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i han estat traslladades a l’Hospital del Mar i l’Hospital de Sant Pau, sense pronòstic greu.Donada la situació de manca de risc prèvia segons la revisió municipal, els Mossos d’Esquadra investiguen el possible rerefons de l’incendi. El conseller d’Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, ha apuntat que “totes les hipòtesis estan obertes”. A més, a les dues de la matinada, la policia catalana ha fet una intervenció en aquest mateix local perquè havien rebut un avís de baralla i el pare, després mort en l’incendi, mostrava una actitud violenta. Quan les coses s’han calmat, els Mossos han marxat. “”No hi ha cap constància que una cosa tingui relació amb l’altra”, ha afegit Elena.Sobre la situació de la família que ha mort, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha detallat que rebien atenció dels Serveis Socials municipals especialitzats en aquest perfil de famílies i que s’estava treballant per guanyar la confiança dels atesos. Se’ls aportaven ajudes per a l’alimentació, la salut o la higiene, a més de fer seguiment escolar del petit de tres anys. La seva situació, però, estava profundament condicionada per la manca de NIE dels progenitors, expliquen fonts coneixedores. El pare era de nacionalitat pakistanesa i la mare, romanesa. Tenien la documentació del seu país, però els faltava el permís de residència i treball que els facilités la vida. Sense la situació regularitzada, no podien inscriure’s a la borsa de sol·licitants d’habitatge de Barcelona ni tampoc rebre la Renda Garantida de Ciutadania o l’Ingrés Mínim Vital. Així, l’única ajuda que rebia la família era el suport municipal per a la canalla. Alhora, això quedava complementat amb la feina informal del pare, que treballava amb venent ferralla o fent serveis puntuals en el món de la construcció. Anteriorment, a més, la família havia residit al barri de Sant Roc de Badalona, també en situació precària.Batlle desvincula les baralles de l’incendiD’altra banda, el tinent d’alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, ha explicat en una entrevista al programa ‘Planta Baixa’ que la família es trobava en aquesta instal·lació des de feia dos anys aproximadament, i que l’edifici no tenia “problemes” des d’un punt de vista estructural. En aquest sentit, ha afegit que disposaven de serveis per donar sortida a les necessitats bàsiques, com per exemple la llum.”No tenia condició d’habitatge” ha apuntat, “però es tractava d’un local ampli de tipus comercial”. Així, Batlle ha posat sobre la taula algunes hipòtesis sobre l’origen de l’incendi, és el cas d’un curtcircuit o bé una sobrecàrrega elèctrica, que podria haver desencadenat el foc. El què ha descartat el tinent d’alcaldia ha estat una “relació casual” amb alguns problemes de convivència que s’havien donat en moments determinats a l’immoble.Veïns que havien denunciat la situacióEn el local ocupat hi vivia més d’una família i, en la situació precària, es generava conflictes de convivència que provocaven queixes de veïns. Els Mossos i la Guàrdia Urbana s’hi havien personat diverses vegades i treballaven per resoldre els problemes que es generaven. Des de Serveis Socials, en canvi, es remarca que la situació no era greu i que es treballava amb la família constantment. En aquest mig camí es mou també la versió d’alguns dels veïns de la mateixa finca afectada. “Aquesta família era bastant tranquil·la”, però la relació “amb altres” persones que freqüentaven l’espai acabava en “baralles contínues”, ha apuntat Miquel Guimerà, un veí que coneixia personalment els afectats. En aquest sentit, el mateix testimoni ha apuntat que “des de la comunitat s’han posat en contacte amb el local, amb els administradors i amb l’administració” i que s’havien fet “tots els passos” necessaris per denunciar la situació. Tanmateix, lamenta que en tot aquest temps no s’ha acabat donant resposta efectiva a les peticions de la comunitat. De la mateixa manera, Guimerà ha comentat que es van adonar que els ocupants “estaven enganxats a la llum de l’edifici” quan van adonar-se que el consum de la comunitat augmentava considerablement.
