ACN Barcelona.-El Govern i les universitats han fixat els graus que a partir del curs 2021-2022 disposaran d’accés preferent a les especialitats del màster universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (MUFPS) en llengua. Així, per a l’especialitat de Llengua i Literatura Catalana i també la Castellana, els títols hauran de contenir en el pla d’estudis un mínim del 60% dels seus crèdits, en matèria de llengua i literatura catalana o castellana. Per a les especialitats d’Anglès i de Llengües Estrangeres els títols han de contenir també un mínim del 60% dels seus crèdits, en matèria de la llengua estrangera corresponent -anglès, francès, alemany o italià-.
L’acord fixa la relació de títols universitaris oficials de grau o equivalents que, a partir del proper curs tindran aquest accés preferent en les especialitats del MUFPS en llengua i literatura catalana/castellana, anglès, i llengües estrangeres (francès, alemany i italià).Un cop fixats els criteris, l’Oficina d’Accés a la Universitat (OAU) assignarà les places que s’ofereixen a les diferents especialitats del MUFPS per ordre de nota mitja d’expedient, en primera instància, de les persones candidates que disposin d’algun dels títols declarats prioritari. En segona instància, si s’escau, per a la resta de candidatures que acreditin algun dels títols concordants amb aquesta especialitat.D’altra banda, la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya ha aprovat un document marc que estableix la necessitat d’emprendre mesures per impulsar la formació contínua de nivell superior. Per al període 2020-2023 es preveu dissenyar entre 60 i 65 programes de formació contínua de nivell superior de diferents competències i sectors i poder atendre les demandes i necessitats d’actualització o especialització de fins a 18.000 persones.També s’ha constituït un grup de treball per a la promoció i el desenvolupament de la formació dual, amb l’objectiu que les universitats desenvolupin programes específics que vinculin l’educació universitària i la formació professional.Un altre dels acords assolits a la junta del CIC és la posada en marxa d’un pla d’acció del sistema universitari per a la consecució de l’Agenda 2030. Aquest s’organitza al voltant de cinc dimensions diferents: estratègia i governança; educació i docència; recerca i transferència; compromís amb la societat; i iniciatives de campus.
