ACN Barcelona – Un estudi de la Universitat de Barcelona indica que a més de 3.000 “recicladors informals o ferrovellers” operen cada dia a la ciutat, així com que recullen 380 tones diàries de metall -bàsicament ferro, alumini, coure i acer- de carrers i contenidors. L’informe indica que aquest col·lectiu treballa una mitjana de seixanta hores a la setmana i guanya menys de 500 euros al mes, és a dir, un 40% del salari mínim. La meitat viu en pisos compartits i l’altre meitat al carrer. La investigació també ha detectat que estableixen relacions “no conflictives” amb el veïnat i els treballadors de la construcció, i subratlla que, alhora, “contribueixen de manera important” al reciclatge de metalls a la ciutat.
Segons les dades de l’estudi, un ferroveller recull uns 118 quilos de metall al dia, fet a partir del qual s’extrapola que les 3.200 persones que participen en aquesta activitat a Barcelona apleguen unes 380 tones de metall diàries, més de 100.000 anuals.
Un 57% dels “recicladors informals” enquestats afirmen tenir contacte freqüent amb els veïns, i un 49% es relacionen sovint amb treballadors de la construcció. En alguns casos, els ferrovellers tenen contacte directe amb veïns que els avisen quan volen llençar metalls o altres objectes.
Més del 30% de les cases enquestades hi tenen interaccions positives, que inclouen donar-los objectes (28%), parlar-hi (12%), proporcionar-los menjar (8%) i buscar-ne l’ajut en la gestió de residus (12%). Un 66% dels ciutadans enquestats que deixen objectes al costat de contenidors afirmen que ho fan amb el benentès que els recolliran els ferrovellers.
Les motivacions darrere d’aquesta pràctica estan impulsades principalment pel desig d’evitar el malbaratament (70%), facilitar la reutilització (59%) i ajudar els recicladors (39%). El 57% del que es deixa és roba, el 52% sabates, el 32% llibres i el 29% joguines. També hi ha materials reciclables com articles de metall de cuina (39%) i mobles (55%).
A més, es deixen al carrer dispositius electrònics (35%), tant per reutilitzar-los com per reciclar-los. Els investigadors subratllen que aquest comportament mostra un sistema de suport tàcit amb què les llars faciliten la feina dels ferrovellers en proporcionar-los materials de valor.
Perfils
L’enquesta afirma que el 94% dels ferrovellers són homes d’immigració recent, i que un 63 % té menys de 40 anys. El 75% prové de l’Àfrica, principalment del Senegal. El 17% són de Romania, el 3% de l’Amèrica Llatina i un percentatge similar de l’Àsia. El 78% no té número d’identitat d’estrangers (NIE).
Els investigadors afirmen que per a la majoria de persones que formen part d’aquest col·lectiu, recollir ferralla és una “estratègia de supervivència” davant la impossibilitat d’accedir al mercat laboral formal per la manca de papers.
Finalment conclouen que “la percepció pública dels recicladors informals a Barcelona és generalment positiva”. Un 75% de les llars enquestades, per exemple, creu que contribueixen a la sostenibilitat, i està disposat a emprendre accions col·laboratives per donar-los suport. Com a mostra, el 76% està a favor de telefonar a una cooperativa de recicladors i un 68% pensa que l’Ajuntament els hauria de contractar.
Per tot plegat els investigadors conclouen que la gestió dels residus és un esforç “col·laboratiu” que implica “diversos actors interdependents, entre els quals hi ha els recicladors informals”.
