Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

La proposta d’ECP a la taula de diàleg: desjudicialitzar el conflicte, hisenda pròpia i reconèixer Catalunya com a nació

ACN Barcelona.-Els comuns ja han presentat la seva proposta per a afrontar la taula de diàleg entre el Govern català i l’executiu espanyol. En Comú Podem proposa abordar la desjudicialització […]

Avatar
Agències 08/09/2021

ACN Barcelona.-Els comuns ja han presentat la seva proposta per a afrontar la taula de diàleg entre el Govern català i l’executiu espanyol. En Comú Podem proposa abordar la desjudicialització del conflicte, la millora de l’autogovern, un nou sistema de finançament a través d’una hisenda pròpia i el reconeixement de Catalunya com a nació. Així ho ha anunciat la presidenta del grup parlamentari d’ECP, Jéssica Albiach, en una conferència sota el títol ‘Catalunya, un futur per construir’, on ha remarcat que la decisió que surti de la negociació ha de ser referendada per tots els catalans. El referèndum no és entre les cinc propostes per a la taula, malgrat que Albiach ha recordat que continuen apostant per una república plurinacional i un referèndum pactat.

Propostes per a la taula de diàlegDurant la conferència, d’uns 25 minuts, Albiach ha desgranat les propostes dels comuns per a la taula de diàleg, que previsiblement s’ha de reunir a finals d ela setmana vinent a Barcelona. En primer lloc, els comuns aposten per acabar amb la judicialització del conflicte amb la reforma del delicte de sedició i del mateix poder judicial. Consideren que els indults han sigut “un bon començament”, però creuen que cal anar més enllà, també amb la descentralització del poder judicial. Segons creuen, “és la millor manera” de consolidar les bases per al diàleg perquè no hi hagi “distorsions externes”.A banda, En Comú Podem reclama una millora de l’autogovern i el blindatge i creixement del marc competencial. Així, creuen que Catalunya “s’ha de poder governar en una relació amb l’Estat que es basi en la igualtat i no en la jerarquia”. Insisteixen que cal transferir les competències en habitatge, infraestructures ferroviàries i la gestió de ports i aeroports, entre altres, i garantir la “sobirania”. També defensen un acord per garantir la participació catalana als òrgans de decisió en política exterior i europea.A més, defensen que a la taula es garanteixi el reconeixement polític de Catalunya com a nació i defensen que se’l doti “de més contingut”. Això, apunten, ha d’anar acompanyat d’una llei de plurilingüisme que blindi la immersió lingüística i del reconeixement de la unitat de la llengua. També aposten perquè la Generalitat participi a organismes i funcions de l’Estat.Finalment, els comuns defensen un nou sistema de finançament a partir de la creació d’una hisenda pròpia amb el ple desenvolupament de l’Agència Tributària de Catalunya. Això, creuen, permetria assolir la plena capacitat de decisió sobre tributs, disposar dels recursos necessàries per a atendre les polítiques socials i econòmiques i garantir la lleialtat institucional. Asseguren que el sistema mantindria el principi de solidaritat territorial i introduiria el principi d’ordinalitat i el pes per població. Aquesta aposta creuen que hauria de treballar-se conjuntament amb el País Valencià i les Illes Balears.Els comuns han exclòs el referèndum de les propostes per a la taula de diàleg, si bé el mantenen com a aposta. De fet, el president d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, ja va avançar que la proposta política dels comuns deixa per a “més endavant” un referèndum.La taula, una “oportunitat” per al pacte territorialDurant la conferència, Albiach ha assegurat que Catalunya “està en disposició de tornar a liderar les bases d’un nou pacte territorial per primer cop des que la sentència de l’Estatut va fer saltar pels aires el consens autonòmic”. Amb tot, ha admès que l’autogovern “està en pitjors condicions que fa 10 anys”. “No només no hem avançat, sinó que hem retrocedit”, ha dit.La presidenta d’ECP ha recordat que aposten per “una república plurinacional de persones lliures”, que “planta cara als oligopolis” i que “no deixa fer negoci amb els béns comuns”. “El que volem, a diferència de qui fa 10 anys que promet la independència sense avançar ni un pam és fer passos ferms cap a aquesta república”, ha subratllat Albiach, que ha insistit que la correlació de forces a Espanya “per fi permet avançar”. La líder dels comuns al Parlament ha apuntat que a dos anys de les eleccions espanyoles “el bloc progressista i plurinacional ha d’anar més enllà de la suma de partits” i ha de començar “a assentar els primers consensos del nou pacte territorial, del pacte generacional, ecològic i social”. Els comuns demanen aprofitar ara el context perquè si no “quedarà terra cremada si un patit com Vox acaba tocant poder”.Durant el seu discurs Albiach ha carregat contra el Govern de la Generalitat, a qui ha acusat “d’haver decidit viure d’esquenes a l’Estat”. Ha assegurat que els comuns volen que Catalunya lideri però ha admès que fins ara “la Generalitat ni hi és ni se l’espera”. A més, ha advertit que dins el Govern hi ha persones que “aprofiten el seu vagó de comandaments” i “intenten dia rere dia sortir de la via del diàleg i fer descarrilar qualsevol acord”.Sí que ha defensat teixir aliances amb el País Valencià, “punta de llança del federalisme republicà per incompareixença de la Generalitat de Catalunya”, i amb les Illes Balears. Aquests tres territoris, asseguren, han de construir “una veritable aliança mediterrània” contra “el pou que representa el Madrid d’Ayuso”.Aeroport del PratEn la seva intervenció Albiach també ha fet esment de la polèmica ampliació de l’aeroport del Prat i ha alertat que en el debat hi ha en joc “quin país volem ser” i “la vida i la salut”. “És un debat sobre com s’explica als catalans que mentre ells reciclen cada dia i suporten hores i hores esperant un tren de rodalies el seu Govern permet que es destini 1.700 MEUR en multiplicar les emissions d’accions”, ha criticat, per afegir després que és una infraestructura “de passat i no de futur”.En aquest sentit, ha demanat enfocar el debat triant entre si es vol seguir sent “la platja d’Europa mentre desapareixen indústries” o si es lidera una transició energètica justa.