ACN Girona – El tinent d’alcaldia d’Urbanisme de Girona, Lluís Martí, critica que “la lentitud i rigidesa administrativa” ha dificultat tirar endavant projectes “que ja tindrien l’obra acabada o bé estarien en curs”. Martí assegura que, a mesura avançava el mandat, s’han trobat “amb una interpretació restrictiva de les normes” que ha anat “en augment”, i que això els ha suposat “un greuge” a l’hora d’impulsar projectes. Malgrat això, i tot i que admet que els hauria agradat “fer més”, el regidor assegura que l’àrea d’Urbanisme tanca aquests quatre anys amb “un bon balanç”. Això sí, també admet que la inflació dels darrers mesos els ha obligat a revisar preus, i que això pot traduir-se en renúncies per part d’adjudicataris o concursos que quedin deserts.
Lluís Martí explica que, durant aquest temps, l’Ajuntament de Girona ha tirat endavant “més de 450 projectes i contractes d’obres” (des de les més grans fins a les menors) que han permès “millorar tots els barris de la ciutat”. Entre els projectes que s’han enllestit, Lluís Martí hi ha situat la primera fase del Modern “com a més emblemàtic”. I dins el llistat, també ha citat la plaça de Germans Sàbat, el mur per protegir Sant Ponç de les crescudes del Ter, la reforma dels carrers Muntanya, de la Creu i Cardenal Margarit o l’enderroc de les estructures a l’antiga Simon.
En paral·lel, el regidor també ha subratllat que durant aquests quatre anys, des de l’àrea d’Urbanisme s’ha “sembrat” per deixar “grans projectes a punt”. Aquí, hi ha situat la reforma del carrer Barcelona (on s’ha encarregat el projecte que abasta des de la nova Clínica Girona al futur institut Ermessenda), “l’esforç per tirar endavant el campus del nou Trueta” o la reconversió del xalet Soler en Casa de la Tecnologia.
El tinent d’alcaldia d’Urbanisme, però, no ha amagat que la inflació derivada de la guerra d’Ucraïna els ha suposat dificultats. Per una banda, perquè s’han hagut de revisar preus de licitacions i projectes ja adjudicats -la reforma de la Central del Molí, per exemple, s’ha encarit fins als 1,5 MEUR- i per l’altra, perquè també s’ha traduït en què hi hagi concursos que han quedat deserts o bé en renúncies d’obres. “És una qüestió que, en funció de com evolucioni la inflació, pot convertir-se en un degoteig de casos”, explica.
<strong>Complexitat administrativa</strong>
El regidor ha explicat que “és evident” que els hauria agradat tancar mandat acabant més projectes. Però que, en aquest punt, s’han trobat amb un topall que ha anat a més: “la complexitat i rigidesa administrativa”. Sobretot, puntualitza, allò que ha anat “en augment” és una “interpretació restrictiva de les normes, en alguns casos, excessiva” (en una clara referència velada al secretari municipal).
Segons el tinent d’alcaldia d’Urbanisme, això ha suposat “afegir un grau més de complexitat” als tràmits, i ha dit que aquesta “rigidesa” s’ha traduït en projectes i obres “que ara ja podrien estar acabats o bé tenir-los en curs”. Per això, Lluís Martí ha assegurat que, sobretot en el cas de les administracions que poden legislar, el que caldria és “facilitar l’execució dels projectes que han de millorar el dia a dia de les persones”. “No pot ser que ens posem més entrebancs; hem de pensar com agilitzar aquest projectes”, ha conclòs.
Durant el balanç, el regidor també ha tret xifres de la feina que s’ha fet des d’Urbanisme en el dia a dia. Aquí, ha explicat que durant aquests quatre anys s’han concedit 10.000 llicències d’obres, 3.000 més d’activitats i que s’han tramitat 2.500 expedients d’ocupació de la via pública.
<strong>Millora la qualitat de l’aire</strong>
Martí ha passat balanç acompanyat de la regidora de Mobilitat, Marta Sureda, i del de Sostenibilitat, Martí Terés. Les tres àrees que porten s’engloben dins la de Territori de l’Ajuntament. Durant la seva intervenció, Terés ha destacat que aquest ha estat el mandat en què s’ha fet efectiva la municipalització de l’aigua -amb la creació de l’empresa CATSA- i també ha fet incís en què, durant aquest temps, ha millorat la qualitat de l’aire a la ciutat.
Segons ha explicat, les emissions de diòxid de nitrogen a Girona -l’índex amb què es mesura- s’han reduït en un 20% al llarg dels darrers quatre anys. De mitjana, durant el 2019 se’n van registrar 26 micrograms per metre cúbic; i l’any passat, la xifra va reduir-se fins als 21. “I això, tenint en compte que la qualitat de l’aire ja era bona, perquè el topall que es fixa són els 40 micrograms”, ha puntualitzat.
Entre d’altres, han explicat Terés i Sureda, això s’explica perquè les mesures per “pacificar la ciutat i avançar cap a una mobilitat sostenible” han estat efectives. De fet, la regidora ha recordat que l’any passat es va registrar un 25,7% menys de trànsit als carrers de Girona en comparació amb el 2019 (el darrer any prepandèmia) i que els usuaris del transport públic, per contra, gairebé han recuperat la xifra d’aleshores.
