ACN Manresa – Investigadors de l’ICS Catalunya Central han finalitzat el primer estudi comparatiu de salut de la població d’abans i després de la covid. Els resultats tenen per objectiu planificar millor la sanitat postpandèmica a Catalunya. S’assenyala que la mortalitat va afectar “de manera desproporcionada la gent gran”, amb el major impacte amb pacients de més de 85 anys, i que els individus amb ingressos econòmics més baixos tenien “taxes de mortalitat mitjanes més altes”. Per sexes, mentre els homes van tenir més afectació en l’àmbit cardiovascular, les dones van perdre autonomia en activitats bàsiques del dia a dia. L’estudi retrospectiu s’ha fet amb els indicadors clínics de més de 6 milions de pacients a Catalunya, el 81% de la població.
La investigació ha estat possible gràcies a una beca PERIS de 174.000 euros concedida pel Departament de Salut el 2022. Les conclusions s’han presentat a Manresa i a Dublín, en el Congrés europeu de referència de l’atenció primària.
L’estudi també constata que, tot i que els pacients amb malalties cròniques tenien pitjors indicadors prepandèmics, van empitjorar de manera similar als individus sense aquestes condicions. “Això suggereix que l’absència de malalties cròniques podria conduir a la subestimació del risc cardiovascular i, per tant, a un pitjor control”, assenyala Josep Vidal, cap de la Unitat de Recerca i Innovació de l’ICS Catalunya Central i coordinador de la Unitat de Suport a la Recerca Catalunya Central de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), que és qui ha coordinat el treball amb la participació del doctorand industrial Manuel Moreno.
L’estudi retrospectiu basat en població de Catalunya analitza l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 sobre els indicadors clínics i la mortalitat en pacients amb malalties cròniques. En la investigació s’inclouen dades, de gener de 2015 a juny de 2021, de 6.301.095 persones (el 81,6% de la població catalana), extretes del Sistema d’informació en atenció primària de l’ICS (SIDIAP). Els resultats mostren un augment de la mortalitat durant la pandèmia i una disminució d’afeccions cròniques com la insuficiència cardíaca (-26,7%), la hipertensió arterial (-15,1%) i la diabetis tipus 2 (-14,6%). Els indicadors clínics, com la pressió arterial i el colesterol, van empitjorar, especialment en pacients amb malalties cròniques.
L’objectiu principal de la investigació era comparar els indicadors clínics abans i durant la pandèmia, categoritzats per malalties cròniques més prevalents i per sexe, i descriure els factors socioeconòmics que van influir en les taxes de mortalitat durant la crisi sanitària. El que es volia, també, és que les conclusions servissin per ajudar a planificar la sanitat postpandèmica a Catalunya.
<strong>L’equip de la recerca</strong>
L’equip d’investigació també ha estat format per Queralt Miró Catalina, especialista en estadística i tècnica de recerca; Maria Homs Riba, biòloga, doctora en Bioquímica i tècnica de salut; Anna Ruiz Comellas, metgessa especialista en medicina familiar i comunitària, i investigadora; Aïna Fuster Casanovas, farmacèutica, especialista en salut digital i tècnica de recerca; i Anna Ramírez Morros, infermera especialista en perspectiva de gènere i tècnica de recerca. La investigació també ha comptat amb Maria Antònia Barceló Rado, especialista en estadística i econometria de la Universitat de Girona; Héctor Pifarré Arolas, economista especialitzat en recerca en salut i demografia, i professor de la University of Wisconsin-Madison (EUA); Marc Saez Zafra, catedràtic d’Estadística i Econometria de la Universitat de Girona; Anna Berenguera Ossó, doctora en Salut Pública i coordinadora de la Unitat Central de la Recerca de l’IDIAP Jordi Gol; i Francesc López Seguí, economista de la salut i doctor en Biomedicina de la Universitat Pompeu Fabra i de l’ICS Metropolitana Nord.
