ERC, Bildu i el BNG demanen el vot als “antifeixistes” espanyols: “Ningú més aconsegueix que el règim es mogui”

|

- Publicitat -

ACN Madrid – La coalició d’ERC, Bildu i el BNG, Ara Repúbliques, aspira a ser “l’alternativa d’esquerres” a l’Estat en les eleccions europees del 9 de juny i demana el vot als “republicans i antifeixistes”. “Ningú més aconsegueix que el règim es mogui”, ha dit el president d’ERC, Oriol Junqueras en l’acte conjunt de la candidatura d’Ara Repúbliques a Madrid, on s’ha atribuït l’assoliment de l’amnistia i la reforma del Codi Penal. També ha reivindicat que són defensors de “l’autodeterminació”, “del món rural i dels treballadors”. La candidata d’ERC i cap de llista el 9-J, Diana Riba, ha assegurat que representen la “principal alternativa a les polítiques conservadores que predominen a Europa” i que permetran “forçar el dret a l’autodeterminació”.

Inclús ha aprofitat la seva presència a la capital espanyola per demanar el vot als “madrilenys farts de les polítiques d’extrema dreta” de la presidenta de la comunitat madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. “Som l’alternativa a l’establishment que representa el PP i el PSOE”, ha remarcat.

Publicitat

Malgrat admetre que comparteixen “moltes lluites” amb Sumar i Podemos, Riba els ha recriminat que no tinguin “un projecte” per a Catalunya, Galícia i el País Basc. Tampoc creu que Junts sigui una alternativa perquè fa “proclames grandiloqüents” però “voten al costat del PSOE i el PP” en polítiques de migració o d’habitatge.

Per encarar unes eleccions amb circumscripció única a tot l’estat espanyol, com són les europees, ERC s’ha tornat a aliar amb Bildu, el BNG i la formació illenca ‘Ara més’ en la candidatura Ara Repúbliques.

<strong>Projecte de “l’esquerra nacionalista”</strong>

El diputat del Congrés d’EH Bildu, Oskar Matute, ha emfatitzat el caràcter social de la seva proposta política, que posi “la reproducció de la vida per sobre de la reproducció del capital” i que sigui una “veu clara de solidaritat, amb component de classe, compromesa i no agenollada”.

“Quan l’esquerra no és capaç de dibuixar un projecte de més drets i de més llibertats, de certeses i de dignitat, l’extrema dreta troba el terreny adobat per ocupar els carrers i imposar el seu discurs”, ha advertit Matute. Un mes després de les eleccions al País Basc on Bildu va estar a punt de fer el sorpasso al PNB, Matute ha remarcat que no afronten les eleccions del 9-J no “com una segona volta” de les basques, sinó com una oportunitat per estar “en tots els llocs on es prenen decisions”, en aquest cas, a Europa.

<strong>Un “bon moment” pel BNG i Bildu</strong>

El BNG també es presenta a les eleccions europees en “un bon moment”, ha assegurat el diputat al Congrés dels diputats pel BNG, Néstor Rego, que vol “aprofitar el moment per donar un impuls a la representació gallega” a Brussel·les.Al febrer el BNG va guanyar sis escons més a Galícia amb més del 31% dels vots, mentre que Bildu en va aconseguir uns altres sis al País Basc a l’abril amb més del 32% dels vots. En canvi, en les eleccions catalanes del 12 de maig ERC va perdre fins a 13 diputats i va obtenir poc més del 13,6% dels vots. Així i tot, Galícia té un cens d’entorn d’1,5 milions de persones, el País Basc d’uns 1,7 milions, mentre que a Catalunya hi ha uns 5,7 milions d’electors.

La llista d’Ara Repúbliques l’encapçala la candidata d’ERC, Diana Riba, mentre que el segon i tercer lloc l’ocupen Pernando Barrena (Bildu) i Ana Miranda (BNG). ERC té el quart i l’ocupa el meteoròleg de TV3 Tomàs Molina. L’enquesta del CIS dona entre 3 i quatre eurodiputats a la coalició, de manera que Riba, Pernando i Miranda tindrien assegurat l’escó, però Molina no.

En les eleccions europees del 2019, la coalició va obtenir 3 eurodiputats, dos dels quals se’ls va quedar ERC, mentre que Bildu i el BNG es van repartir els cinc anys de legislatura. Ara, però arriben més forts que els republicans a les eleccions europees del 9-J després d’obtenir uns bons resultats en les autonòmiques.Des d’ERC donen per segur l’escó de Diana Riba durant cinc anys si aconsegueixen almenys un percentatge de vot equivalent al dels darrers comicis.

<strong>Representació directa a Brussel·les</strong>

Amb tot, ERC, Bildu i el BNG busquen garantir un representant propi a Brussel·les. Així, Matute ha defensat que la coalició els hi permet “mancomunar forces” per “garantir la representació directa al PE” de les seves nacions. “No tenim capacitat per decidir directament”, ha admès el diputat de Bildu. Per això, veu clau tenir veu pròpia a l’Eurocambra.

Junqueras ha anat més enllà i ha destacat la seva presència al grup dels Verds/ALE i de l’Esquerra Unitària Europa com a manera d’influir a Brussel·les.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió