Dijous, 16 de setembre de 2021 - Edició 1148
La República

Els experts defensen augmentar la capacitat del Prat “tant si com no” i avisen que decidir-ho el 2026 serà “massa tard”

ACN Barcelona.-L’augment de la capacitat de l’Aeroport de Barcelona – El Prat s’ha de fer “tant si com no” per mantenir la competitivitat de la infraestructura, segons els experts. Tot […]

Avatar
Agències 11/09/2021

ACN Barcelona.-L’augment de la capacitat de l’Aeroport de Barcelona – El Prat s’ha de fer “tant si com no” per mantenir la competitivitat de la infraestructura, segons els experts. Tot i això, coincideixen que la pèrdua de la inversió de 1.700 milions d’euros “no és tan greu com podia semblar” perquè hi ha alternatives. Una d’aquestes podria ser desviar trànsit aeri als aeroports de Girona i Reus per permetre que els vols intercontinentals operin per la pista principal, actualment “saturada”. L’altra opció seria construir la terminal satèl·lit per evitar l’esgotament de la capacitat de l’aeroport. En tot cas, els experts asseguren que cal consens polític i prendre decisions com més aviat millor perquè esperar al 2026 serà “massa tard”.

Independentment de l’allargament de la tercera pista, els experts coincideixen en la importància d’incrementar la capacitat de l’aeroport perquè aquest no perdi competitivitat a escala internacional i per evitar la saturació de la infraestructura. El professor del Departament de Finances, Comptabilitat i Control de la UPF Barcelona School of Management (UPF – BSM) i expert en mobilitat i infraestructures, Andrei Boar, alerta que aquest fet suposaria l’eliminació d’una part dels vols de llarga distància i, per tant, l’aposta per un turisme de més proximitat i menys valor afegit. Per a les empreses, aquesta situació implicaria una pèrdua d’oportunitats d’internacionalització i de competitivitat.En aquest sentit, el professor de postgrau de la UPC School, Óscar Oliver, adverteix que la saturació de l’aeroport portaria a un escenari “gens desitjable” que afectaria la internacionalització de l’economia catalana, així com el sector dels creuers i els congressos, entre altres. Per evitar aquesta situació, el professor reclama als governs català i espanyol trobar una solució “de consens” i prendre decisions com més aviat millor. “Si deixem passar cinc anys sense moure un dit, ens plantarem al 2026 amb tots els deures per fer i potser ja serà massa tard perquè haurem esgotat la capacitat de l’aeroport”, alerta.Oliver qualifica la pèrdua de la inversió de 1.700 milions d’euros com una “molt mala notícia”, però assegura que encara hi ha marge per reconduir la situació. “Hem perdut una oportunitat, però no és tan greu com podia semblar en un principi”, coincideix el professor de la UPF – BSM en declaracions a l’ACN.Una de les alternatives perquè l’aeroport no perdi competitivitat és desviar el trànsit aeri als aeroports de Girona i Reus per permetre que els vols intercontinentals operin per la pista principal, actualment “saturada” per les rutes de curta i mitja distància.”És important que els vols de punt a punt, de companyies que no operen en xarxa, puguin ser portats a aeroports regionals per deixar l’aeroport de Barcelona amb unes condicions més òptimes per acollir vols intercontinentals”, coincideix el professor de postgrau de la UPC School. Tot i això, alerta que aquesta decisió recau en les companyies i que només es pot afavorir a través de la rebaixa de les tarifes aeroportuàries o incentius econòmics, per exemple. En qualsevol cas, el professor de la UPF – BSM alerta que aquest model estaria “saturat” en pocs anys. Boar assegura que aquesta opció seria útil a curt termini, però després quedaria obsoleta per l’elevat creixement de trànsit aeri previst entre 2030 i 2050. “L’ampliació de l’aeroport s’ha de fer, és inevitable”, assegura.El 2019, l’aeroport de Barcelona va rebre 53 milions de viatgers, al “llindar de l’esgotament de la capacitat teòrica”, de 55 milions. En aquest context, una alternativa per augmentar la capacitat de la infraestructura seria construir una terminal satèl·lit que operi els vols intercontinentals a la pista principal o, fins i tot, a la tercera pista en cas d’aeronaus “més eficients”.La creació d’aquesta terminal no hauria d’anar lligada a l’allargament de la tercera pista, que afectaria la Ricarda, segons el professor de la UPC School. “Jo m’inclino per esgotar la capacitat del camp de vol tal com el tenim configurat”, sosté. Oliver assegura que l’aeroport de Barcelona té una capacitat de 90 operacions per hora i, fins ara, el màxim operat ha estat entre 70 i 75 operacions. En aquest sentit, proposa fer una prospecció del creixement de l’aeroport en els pròxims anys per saber quin tipus de naus operaran i, en funció d’això, quina pista necessitaran. “Si la pista llarga és minoritària, es podrà operar sense una afectació acústica important als municipis de l’entorn”, assegura. Mantenir la competitivitat de l’aeroport passa, en gran manera, per incrementar el nombre de vols intercontinentals. Per a això, el professor de la UPF – BSM proposa que una part de les llicències transoceàniques de l’Estat operin a partir de Barcelona, una opció que es podria aconseguir amb un “acord polític”.Oliver coincideix que es tracta d’un aspecte fonamentalment de voluntat política, però assegura que és una qüestió de “certa complexitat”, ja que requereix revisar els acords bilaterals de l’Estat amb la resta de països i implica tràmits administratius d’una certa durada.