ACN Barcelona – El cap de la Guàrdia Urbana de Badalona el 2018, Conrado Fernández, assegura que va vetar l’accés dels tècnics de Vodafone i Movistar per manipular les antenes instal·lades a la comissaria del Turó d’en Caritg. Ho ha expressat en la quarta jornada del judici, en què ha detallat que va prendre la decisió quan va saber que no disposaven dels permisos corresponents per a ocupar instal·lacions municipals. En la sessió d’aquest dijous s’ha destacat que hi havia voluntat tant de l’Ajuntament com de les empreses per desencallar la situació. No obstant, després de no rebre cap resposta les operadores van optar per desmantellar els elements. Els testimonis no han reflectit instruccions polítiques per sancionar les empreses, però tampoc de no fer-ho.
Qui llavors era el cap de la Guàrdia Urbana, Conrado Fernández, ha explicat que els sindicats havien expressat la seva preocupació per la presència de les antenes de telefonia a la comissaria, un fet que coincidia amb la mort recent de dos companys per càncer, tot i que destaca que no estaven relacionats amb les mateixes. Els elements, ha relatat, estaven connectats a una caixa d’un fanal de l’exterior del recinte policial, i només s’hi podia accedir amb els permisos corresponents.
No obstant, quan va ser coneixedor que no hi havia contracte per a tenir-les en aquell espai, va activar els mecanismes de bloqueig d’accés al personal tècnic de les companyies. “Vaig donar ordre que fins que no es clarifiqués, ni entraria ningú a modificar la potència de les antenes, fins i tot ens van trucar algun cop de l’Aeroport del Prat perquè interferien en l’aterratge dels avions”, ha relatat.
Els tècnics ja no van tornar a entrar al recinte, únicament per a desmantellar les antenes. També han declarat aquest dimarts empleats de la firma Vodafone, que han relatat com havia estat la relació amb l’Ajuntament per abordar el funcionament i el manteniment del seu element, que era mòbil, a través de dues reunions.
En la darrera, al maig de 2018, hi va participar el responsable d’ordenació d’infraestructures de la companyia, Carles Esquerra, i el responsable de l’equip de desplegament a l’àrea metropolitana, Rafael Garcia, que han relatat que en cap moment se’ls va traslladar cap situació d’impàs que instés al desmantellament.
No obstant, dos mesos després de la trobada es va prendre una decisió. “En no donar-nos cap resposta , la meva recomanació va ser desmantellar l’antena”, ha explicat Esquerra, una acció que es va dur a terme en el termini habitual, d’un a dos mesos després de prendre la decisió.
<strong>Estancament administratiu</strong>
En la seva declaració, el llavors gerent de l’empresa municipal Engestur, Christian Carneado, ha explicat que va rebre les queixes dels sindicats sobre la possible afectació de les antenes. L’empresa MSR, qui assumia la gestió, li va traslladar que els elements no tenien els permisos corresponents per fer un ús en espai públic, i que els paràmetres de radiació es trobaven dintre dels paràmetres establerts.
Posteriorment, ha dit que es va concretar una reunió amb diferents representants de departament de l’Ajuntament i de les empreses, en què aquestes van oferir escenaris que ja havien experimentat en altres localitats catalanes per a regularitzar la situació, tot admetent que “la cosa no arrencava” i que hi havia voluntat de totes les parts perquè se solucionés.
Per la seva banda, el llavors cap de Serveis, Seguretat, Convivència i Participació municipal, Quim Ortilles, ha destacat que tot i la voluntat de desencallar la situació, no va ser capaç de justificar una autorització per l’accés del personal a les instal·lacions de la comissaria. Això va fer que ningú de les companyies hi accedís per ordre del cap de la policia, fins el moment de la seva retirada.
L’últim en declarar aquest dijous ha estat el cap de Servei i Disciplina, Ramon Díaz, qui ha assegurat que en cap moment va rebre cap instrucció per iniciar un procés sancionador per la ubicació de les antenes, però que tampoc va rebre cap perquè no ho fes en cas que fos la seva obligació.
<strong>Pendents dels acusats</strong>
El judici es reprendrà dilluns, amb la possibilitat que siguin els acusats qui tanquin la jornada, quan estava previst que ho fessin dimarts. La fiscalia demana dos anys i deu mesos de presó per a l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, per prevaricació urbanística i ambiental, a més de deu anys d’inhabilitació i una multa de 9.000 euros.
També estan acusats dos exalts càrrecs, Tomàs Vizcaíno i Xavier Salvà, i dos exregidors de l’Ajuntament, Miguel Jurado (PP) i Oriol Lladó (ERC).
El ministeri públic demana per a Vizcaino i Salvà dos anys i deu mesos de presó, deu d’inhabilitació i una multa de 9.000 euros a cadascun d’ells. En el cas de Jurado, que actualment és regidor del PP a Santa Coloma de Gramenet, la petició de condemna és d’un any d’inhabilitació. Per a Lladó, Fiscalia demana un any i mig de presó, inhabilitació durant deu anys i 8.100 euros de multa.
