ACN Màlaga – L’actriu catalana Bruna Cusí irromp al Festival de cinema de Màlaga on presentarà un total de tres pel·lícules: ‘Tregua(s)’, ‘El fantástico caso del Golem’ i ‘Upon entry’. “És un rècord personal”, afirma en declaracions a l’ACN. S’estrena aquest dissabte ‘Tregua(s)’, de Mario Hernández, una cinta romàntica amb tocs de drama i comèdia sobre les relacions de parella. Cusí confessa que a vegada necessita treves de ser actriu: “A part tinc una família i amics i necessito enriquir-me culturalment i viatjar”. En qualsevol cas, assegura que a nivell cinematogràfic ha tingut sort amb els papers que li han donat.
Les tres cintes que Cusí presenta a Màlaga són ‘Tregua(s)’, “un drama romàntic amb comèdia”; ‘El fantástico caso del Golem’, de Burnin’ Percebes, “una comèdia surrealista de ciència ficció” i ‘Upon entry’, d’Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez, un drama social amb thriller. “Tinc una mica de cada”, diu somrient.
De les pel·lícules que presenta les que més tenen en comú son ‘Tregua(s)’ i ‘Upon entry’, tot i les diferències temàtiques. “Són dos films amb pocs personatges i espais i el repte interpretatiu tenia a veure més amb estar i l’escolta. Les dues són pel·lícules pels actors i la interpretació i això s’agraeix”.
En concret, a ‘Tregua(s)’, que s’estrena aquest dissabte, Cusí comparteix amb Salva Reina el protagonisme del llargmetratge, que reflexiona sobre les relacions amoroses que van més enllà de la parella. Són dos personatges que busquen treves a la seva vida quotidiana. En aquest context, Cusí explica que a vegades necessita treves de ser actriu. “És igual d’important l’espai on no hi ha feina per poder-te enriquir i tenir una treva, perquè a part de ser actriu, tinc una família i amics i necessito enriquir-me culturalment i viatjar”. Creu que és important conèixer altres mons per no quedar-te estancat dins el món del cinema que és tan passional.
<strong>Bons guions</strong>
Més enllà dels gèneres cinematogràfics, a Cusí el que li interessa són els bons guions i en com estan escrits els personatges. “Si el personatge és angular, contradictori, està definit i el sento real, el gènere al final és un estil que poses després al muntatge o l’estil de càmera. El que m’interessa és que els personatges sobretot femenins siguin rics i me’ls pugui creure com espectadora, lectora i com actriu”.
Creu que a nivell de cinema ha tingut sort amb els papers que li han donat. Des dels seus inicis fins ara considera que hi ha diferències perquè hi ha un augment de directores i de projectes aixecats més per dones. “Un personatge com el d’’Estiu 1993’ va ser molt sòlid”, remarca.
