ACN Valladolid – La cineasta Anna Cornudella (Terrassa, 1991) ha presentat el seu primer llargmetratge ‘The human hibernation’ en el marc de la Seminci de Valladolid, on competeix a la secció Alquimias. L’òpera prima de la directora catalana es va poder veure per primer cop a la Berlinale, on va ser reconeguda amb el premi Fipresci de la crítica internacional de la secció Fòrum. El film imagina com viuria l’ésser humà si hibernés durant els mesos més freds de l’any, com fan altres animals. En una entrevista a l’ACN, Cornudella explica que sempre li ha posat una atenció especial a la natura, ja que li permet situar-se i sentir-se acompanyada. “No concebo la idea de viure en aquest planeta sense tenir en compte la resta d’espècies”, assegura.
La pel·lícula ‘The human hibernation’ planteja una reflexió sobre la naturalesa humana si aquesta hagués sigut diferent, concretament, en un hipotètic escenari on les persones hibernen durant els mesos de més fred. La història comença amb la desaparició de l’Erin, un nen que desperta de forma prematura de la hibernació. La Clara, la seva germana gran, serà l’encarregada de buscar-lo, alhora que cerca altres respostes i confronta les narratives preestablertes en aquest univers imaginari.
La directora descriu el film com “un viatge” que l’espectador fa de la mà de la protagonista, que li fa de pont entre la societat real i aquella imaginada per la pel·lícula, on l’ésser humà es relaciona diferent amb la resta d’espècies pel fet de desaparèixer durant uns mesos. La idea, reconeix la cineasta, va néixer d’un article que va llegir fa temps, en el qual s’explicava que un tipus d’animal havia començat a hibernar – sense haver-ho fet prèviament – a causa d’uns incendis, com a solució per sobreviure.
“Vaig preguntar-me si hibernar podria ser una forma de parar el canvi climàtic, o bé si seria una conseqüència d’aquest”, explica, “en tot cas la idea demanava imaginar una altra forma de vida molt més connectada amb el que som nosaltres com a animals i amb el nostre entorn per cohabitar d’una manera més comuna”. En aquest sentit, Cornudella reconeix que sempre ha tingut una relació molt “especial” amb la natura i admet que els seus “universos” l’han fascinat des de petita. Per això defensa que “imaginar” un sistema alternatiu és també una forma de “construir” en certa manera, perquè obre la porta a fer les coses “una mica millor”.
<strong>Un rodatge llarg i molt intens</strong>
El procés de creació del llargmetratge va ser llarg i molt intens, ja que va requerir molta implicació amb un pressupost d’allò més modest. El gran gruix del film es va rodar als Estats Units en períodes esglaonats i en sintonia amb l’entorn natural. La directora relata que, per exemple, la llum de la pel·lícula és natural, com també els diferents canvis de temps que s’hi poden veure. Els personatges que hi apareixen també són reals, ja que es tracta de persones que viuen allà, en granges, i amb un estret contacte amb els animals.
La cineasta també recalca que es va posar una atenció especial als animals, de qui en tot moment es va prioritzar el benestar. “Volíem rodar d’una forma molt respectuosa, per mi era un aspecte molt important”, subratlla. Aquesta cura també es veu reflectida en els plans i les imatges que formen part del projecte que “es prenen el seu temps” per ser contemplats. “Vivim en un ritme frenètic que no ens deixa aturar a mirar i crec que la natura té aquesta cosa màgica de la llum, el moviment dels animals… és molt agradable”, conclou.
<strong>Estrena nacional a la Seminci</strong>
‘The human hibernation s’estrena aquest cap de setmana nacionalment a la Seminci de Valladolid després d’un primer pas per la Berlinale, d’on va sortir guardonada. Per Cornudella és tot un honor poder-la presentar en aquest certamen, on competeix a la secció Alquimias. A més, la presència de la cineasta es pot trobar per partida doble, ja que també està nominada al premi Pilar Miró, que s’atorga a la millor nova direcció espanyola.
De cara al futur, la directora ja està pensant en nous projectes, una peça de videoart sobre els fongs, i una pel·lícula sobre la problemàtica del plàstic. “Sempre hi ha aquest interès per la natura, la relació amb l’espai i amb la resta d’espècies no humanes”, reconeix, “és el meu centre d’interès”. Això sí, reconeix que el finançament hi juga un paper clau, perquè quan no hi ha prou recursos pot ser “esgotador” haver de treballar fent altres coses per poder treballar fent cinema. “És dur, però tinc esperança”, afirma.
