ACN Ziguinchor / Kolda – Tot i que a les zones rurals del Senegal les dones suporten la majoria de feines del camp, el seu dret d’accés a la terra continua essent una assignatura pendent. Per revertir-ho, fa cinc anys va néixer un projecte amb perspectiva de gènere que les ajuda a impulsar cooperatives perquè elles mateixes autogestionin hortes, que financen amb microcrèdits. La iniciativa, on hi participa el Fons Català de Cooperació, ja ha permès crear 21 perímetres agrícoles i beneficiar més de 1.400 dones de la Casamance. Ara el fons obre una nova fase d’aquesta solidaritat municipalista, que destinarà uns 30.000 euros a enfortir les cooperatives de dones a través de formacions en agricultura ecològica, gestió financera i que contribuirà a empoderar-les.
Són quarts de sis de la tarda i al poble de Medina Boutialabou, a prop de la ciutat de Ziguinchor, la temperatura volta els 35 graus. A sota l’ombra, un grup de dones conversen mentre esperen que la calor afluixi i arribi l’hora de regar. Les envolta un terreny d’una hectàrea i mitja. Una horta on hi creixen arbres fruiters -plàtans, mangos- i diverses verdures i hortalisses (com cebes, cols, enciams, pebrots picants, albergínies o fulles d’hibiscos).
Part de la producció es destina a l’autoconsum; i l’altra, a la venda. “Això ens permet tenir diners per alimentar els nostres fills i la resta de la família, i també garantir-los l’educació”, explica Mariama Mane, una de les 23 dones que cultiven aquest terreny.
Elles formen part d’una de les 21 cooperatives de dones que s’autogestionen la terra a la regió de la Casamance, i que van néixer ara fa sis anys fruit de la cooperació entre Catalunya i el Senegal. Al país africà, l’artífex va ser l’entitat local Forum pour un Développement Durable Endogène (FODDE), experta en sobirania alimentària i perspectiva de gènere; i la contrapart, l’espai de concertació entre el Fons Català -que canalitza la solidaritat municipalista- i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (que ha donat suport al projecte durant sis anys).
El secretari executiu de FODDE, Seydou Wane, admet que al Senegal el dret d’accés de les dones a la terra està molt limitat. “Tot i que la Constitució el recull, a la pràctica això no es dona; perquè la realitat respon més a la tradició que no pas al dret modern”, concreta Wane.
“Al medi rural la terra és per als homes, i són ells qui la controlen; elles poden tenir-ne necessitat i demanar-les a la família, però se’ls atorguen per a terminis d’un any”, explica el secretari de FODDE. “Quan el temps ha passat, han de tornar a sol·licitar els terrenys; per tant, no tenen aquest dret”, hi afegeix.
“A l’Àfrica, nosaltres treballem molt més que els homes; i malgrat això, ens és molt complicat tenir accés a la terra”, explica Mariama Mane. Són les dones qui porten el pes de tota la llar i les qui, al camp, assumeixen la majoria de les tasques de producció agrícola. “Nosaltres ho fem tot, mentre els homes tan sols estan atents a les seves preocupacions”, lamenta.
Ara, però, aquestes cooperatives autogestionades estan aconseguint fer el tomb allà on s’implanten. Perquè anar a la una, concreta el secretari de FODDE, permet que les dones ho tinguin més fàcil. “S’organitzen com si fossin una petita empresa, i aquesta agrupació facilita que l’ajuntament acordi atorgar o cedir les terres a la cooperativa perquè les explotin”, explica Seydou Wane. I hi afegeix: “És un gran avanç”.
<strong>Gestió de microcrèdits</strong>
Empoderar les dones, i incidir en el seu dret d’accés a la terra, és un dels tres eixos sobre els quals gira el projecte de perímetres agrícoles. La perspectiva de gènere també imbueix el segon: un sistema de microcrèdits que gestionen elles mateixes, i que els permet obtenir beneficis amb els productes que cultiven a l’horta.
Per això, a les diferents cooperatives se’ls fa una formació bàsica en economia financera. I a partir d’aquí, es posa en marxa el que es coneix com a Comunitat Autogestionada de Finançament (CAF). N’hi ha de dos tipus. Al primer, cada dona inverteix la mateixa quantitat. I a partir d’aquí, entre totes cultiven l’horta i se’n reparteixen els beneficis.
Aquest és el model que segueix la cooperativa de Medina Boutialabou. Mariana Mane explica que, després d’acabar la campanya, cadascuna d’elles “posa 10.000 francs CFA al compte de la cooperativa” (que són uns 15,30 euros). I amb aquests diners, encaren la temporada següent.
Amb l’altre sistema de CAF, cada dona cultiva una parcel·la determinada dins el terreny que s’hagi atorgat a la cooperativa. En aquest cas, el finançament es fa mitjançant una roda que inclou tres operacions.
D’entrada, cada dona compra aquelles accions que vulgui de la cooperativa. A partir d’aquí, pot sol·licitar un crèdit fins a quatre vegades superior a la quantitat que hagi invertit (que haurà de retornar amb un interès del 10%). Cada sis mesos o bé un any, es fan comptes i es reparteixen els beneficis a tant per acció. I la roda torna a girar.
Bé sigui amb un sistema o bé amb un altre, les CAF permeten que les dones no depenguin de finançament extern. I com que les cooperatives també creen comunitat, en cas que alguna tingui dificultats per retornar el crèdit, la resta poden ajudar-la.
A l’empoderament de les dones amb l’accés a la terra i l’autogestió financera, el projecte de les hortes cooperatives hi afegeix un tercer objectiu: el foment de l’agricultura ecològica. Per això, s’ensenya a les dones com fer la transició cap a cultius més respectuosos amb el medi ambient (per exemple, fent servir compost o pesticides naturals).
<strong>Formacions i acompanyament</strong>
El projecte impulsat per FODDE i el Fons Català ja suma tres fases, durant les quals la xifra de cooperatives no ha parat de créixer. Dels dotze perímetres agrícoles amb què va néixer la iniciativa, al llarg d’aquests anys ja s’ha passat a 21 arreu de la regió de la Casamance. Unes hortes que, en global, sumen més de 186.400 metres quadrats de superfície i generen una producció superior a les 243 tones anuals de producte.
Aquest 2024, el projecte de cooperació entre Catalunya i el Senegal enceta la quarta fase. Aquesta, centrada en la formació. L’objectiu és enfortir les diferents comunitats que s’han creat, fer-los acompanyament i permetre que les hortes continuïn impulsant-se (perquè aquí, per exemple, també cal atendre l’analfabetisme).
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament hi destinarà uns 30.000 euros, en una convocatòria que s’obre a la solidaritat municipal dels ajuntaments. La intenció és que a les formacions hi participin també membres d’aquestes cooperatives de dones, que poden explicar la seva experiència a aquelles que necessiten més suport.
A més, entre les accions de futur que es plantegen, hi ha ampliar els perímetres agrícoles amb petits ramats o ensenyar a les cooperatives com poden transformar els productes que hi conreen.
<strong>”El nucli del continent africà”</strong>
La referent de la Comissió de Migracions i Desenvolupament del Fons Català, Amy Sabaly, destaca la importància de la perspectiva de gènere amb els perímetres agrícoles. “Es tracta d’empoderar i enfortir les dones, capacitant-les perquè autogestionin les hortes i en treguin rendiment econòmic”, subratlla.
“La dona és el nucli del continent africà i ens cal acompanyar-la”, precisa Sabaly, que també destaca la importància que les dones “tinguin accés a les terres i que les puguin preservar”. “A més, tots aquells projectes que tinguin relació amb l’agroalimentació són fonamentals”, hi afegeix la referent de la comissió, recordant que a les zones rurals l’economia, precisament, la marca l’agricultura.
“Volem donar autonomia a totes aquestes cooperatives, ajudant-les a caminar totes soles i fomentar l’economia circular”, diu Sabaly. I conclou: “És a dir, que a partir d’allò que cultiven a les hortes les dones tinguin capacitat d’autofinançar-se i, des de la cooperació municipalista, contribuir així a empoderar-les”.
