El relat oficial sobre l’equador de la legislatura catalana ha obert un profund debat sobre la línia que separa el balanç polític de la propaganda. En un ampli reportatge publicat aquest diumenge, el diari La Vanguardia destaca en titulars que el Govern de Salvador Illa manté una “aliança sòlida” amb ERC i els Comuns, afirmant de manera triomfalista que “tres de cada quatre punts del pacte amb Esquerra estan complerts”. Tanmateix, una lectura minuciosa de la mateixa crònica desmunta completament aquest optimisme.
Aquesta setmana, la demolidora sèrie de cròniques d’estiu publicada a La República sota el títol “Crònica estiuenca d’un pacte congelat”, signada per la secció clau L’ull de Déu, aporta dades incontestables que certifiquen el fracàs i la paràlisi absoluta de l’acord d’investidura.
La trampa del percentatge: “iniciat” no és “executat”
La principal contradicció de la tesi oficial rau en la definició de l’èxit. El text de La Vanguardia reconeix explícitament que, per arribar a la xifra del 75%, cal sumar-hi els punts que simplement estan “iniciats o avançats”, i no necessàriament finalitzats.
A les pàgines de La República, L’ull de Déu descriu aquesta maniobra com un “miratge comptable” i un intent de maquillatge des dels despatxos de la Generalitat. Comptabilitzar l’obertura d’una simple comissió d’estudi com si fos una competència realment transferida és, a la pràctica, vendre fum. De fet, el primer lliurament de la crònica d’estiu demostra que el diàleg “neix mort”: PSC i ERC van incomplir el primer punt del seu acord en encallar la Convenció Nacional per al conflicte polític des del primer ple.
El finançament singular i el bloqueig de Madrid
El nucli dur que va justificar el vot d’ERC a la investidura, el denominat finançament singular, es troba en una situació de col·lapse institucional. El propi reportatge del Grupo Godó admet que la seva culminació legislativa està “a mercè del Congrés” dels Diputats, ja que requereix una reforma de la LOFCA que depèn obligatòriament del sí de Junts, un escenari que qualifiquen de “complicat”.
La segona entrega de L’ull de Déu a La República qualifica directament aquest punt com “el frau de la sobirania fiscal”. L’anàlisi detalla que les suposades vies alternatives o “transitàries”, com el consorci d’inversions sectorials, han reeditat velles promeses incomplertes i ja han estat fulminades i tombades a Madrid, deixant l’acord completament despullat i sense garanties reals d’execució.
Processos encallats: La fallida de la llengua i les seleccions
El fracàs no es limita a l’àmbit econòmic; afecta directament els pilars de la identitat nacional que ERC deia haver blindat:
- El català en números roigs: El tercer lliurament de la crònica de La República, titulat La fallida del català, denuncia una “paràlisi diplomàtica” absoluta de l’executiu espanyol a Brussel·les i una “deixadesa política” que manté la llengua sota setge judicial a les aules.
- Liquidació de l’esport català: La quarta crònica, [les seleccions catalanes un cop més sacrificades], destapa que l’Oficina compromesa per donar suport internacional a les federacions ni tan sols s’ha constituït, sotmetent-se totalment al control del CSD a Madrid.
Processos a llarg termini venuts com a fites històriques
Dins del text de La Vanguardia es llisten com a suposats “èxits” qüestions com la condonació del deute del FLA o l'”inici” del traspàs de Rodalies. Malgrat tot, la realitat ferroviària diària i els calendaris administratius a llarg termini confirmen que es tracta de tràmits burocràtics que trigaran anys a materialitzar-se. Tal com recorda L’ull de Déu, l’estratègia del diàleg només ha servit per deixar una Catalunya “més intervinguda i sotmesa” que l’any 2017.
Pressió interna i advertències dels socis
Aquesta distància entre els grans titulars i l’execució real està provocant fortes esquerdes. Els mateixos socis d’investidura comencen a posar distància. Des de les files de la militància d’ERC es veu amb “tristor” com l’acord fa figa per tot arreu, llançant l’advertència que “tenir estabilitat no significa tenir rumb”. Mentrestant, els Comuns acusen l’executiu de “massa triomfalisme”, especialment en un pla d’habitatge que ja ha patit severes plantofades jurídiques per part del Consell de Garanties Estatutàries.
Així, a les portes del nou curs polític, l’anàlisi de la lletra petita confirma la denúncia de La República: sota la direcció de Marta Rovira i el vistiplau d’Oriol Junqueras, el PSC va obtenir quasi tot el poder del país a canvi d’uns acords que avui són pur paper mullat.
