Crònica estiuenca d’un pacte congelat (2): El frau de la sobirania fiscal: Dos anys de retòrica bilateral i paràlisi reals

Segon lliurament de l’ #UlldeDéu, segon punt de l’acord, el finançament singular ha fet figa.

L’acord subscrit el 2024 entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa va fixar com a eix central un “finançament singular” per a Catalunya, venut com el canvi de paradigma definitiu respecte al règim comú. Dos anys després de la signatura del document, la confrontació entre la retòrica del text i la realitat legal, administrativa i parlamentària posa de manifest un seguit d’incongruències i obstacles estructurals.

Acord-PSC-ERC

1. El dilema de la sobirania fiscal vs. la fragmentació del marc estatal

Què diu l’acord (Apartats A i B): “Canviar el model sobre un nou paradigma basat en la singularitat i la bilateralitat… que sigui la Generalitat la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos.”

• Incongruència constitucional i legal: L’acord parla de “sobirania fiscal” i d’un model fora del règim comú, però alhora manté el marc de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) i una “coordinació” amb l’Estat.
• La trampa parlamentària: Per fer efectiu aquest canvi, cal modificar la LOFCA i lleis orgàniques estatal al Congrés dels Diputats. La realitat d’una majoria fragmentada a Madrid demostra que qualsevol concessió de recaptació plena troba un fre no només en l’oposició de la dreta, sinó en les mateixes comunitats d’atracció socialista i socis territorials.

2. La gestió de l’IRPF i la capacitat real de l’ATC

Què diu l’acord (Apartats C i D): “L’ATC compta amb més de 16 anys d’experiència que l’avalen… El primer tribut en què s’avançarà serà l’IRPF, amb acords per assegurar la seva execució al llarg de l’any 2026.”

• Manca de capacitat operativa: L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha estat històricament dimensionada per a impostos propis i cedits (com Transmissions Patrimonials o Successions). Assumir la gestió integral de l’IRPF implica multiplicar exponencialment el personal, la infraestructura tecnològica i la gestió de dades.
• Dependència de l’AEAT: L’assumpció de l’IRPF requereix un traspàs massiu de mitjans des de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) que, a la pràctica, s’ha topat amb la resistència dels cossos d’inspectors estatals i amb dificultats d’interoperabilitat de bases de dades.

3. L’ambigüitat de la “Solidaritat” i l’Ordinalitat

Model Proposat┌───────────────────────┐│ Recaptació 100% ATC   │└───────────┬───────────┘            │    ┌───────┴───────┐    ▼               ▼┌───────┐       ┌───────────────┐│ Cost  │       │ Solidaritat   ││Serveis│       │  Transparent  ││ Estat │       │(Limitada per  │└───────┘       │ Ordinalitat)  │                └───────────────┘

Què diu l’acord (Apartat B i E): “L’aportació a la solidaritat ha de ser explícita… Aquesta solidaritat ha d’estar limitada pel principi d’ordinalitat.”

• La quota sense xifres: El text defineix un concepte equivalent al concert econòmic basc (pagament per serveis prestats + quota de solidaritat), però no fixa cap percentatge ni xifra. Sense una dada concreta, el concepte de “solidaritat” queda subjecte a una negociació política permanent.
• Incompatibilitat política: Garantir que Catalunya no perdi posicions en renda disponible per habitant després de la redistribució (ordinalitat) choca directament amb el criteri redistributiu tradicional que defensa el Ministeri d’Henda per mantenir l’equilibri de les finances estatals.

4. El Consorci d’Inversions: Reeditant promeses incomplertes

Què diu l’acord (Apartat E.5): “Per fer front al dèficit d’inversions i la baixa execució… es constituirà un Consorci paritari Estat-Generalitat.”

• El precedent de la Disposició Addicional 3a: La gestió de les inversions estatals a Catalunya té una llarga història d’incompliments pressupostaris que cap òrgan bilateral ha aconseguit resoldre del tot.
• El fre executiu: La creació d’un consorci paritari no garanteix per se l’execució real de les obres públiques, ja que aquesta continua depenent dels processos de licitació, de les al·legacions ambientals i dels terminis de contractació de l’Administració General de l’Estat.

Taula Resum: Promesa vs. Realitat