Tercer lliurament de l’ #UlldeDéu, el tercer punt de l’acord, la llengua segueix en perill
El punt 3 del pacte d’investidura entre el PSC i ERC va néixer amb solemnitat històrica: “Catalunya és una nació amb llengua pròpia”. Tanmateix, analitzat des de la cruda realitat del carrer, de les aules i de les institucions, la distància entre la retòrica del document i els fets s’ha convertit en una bretxa insostenible. L’enfortiment de la llengua catalana i la seva projecció internacional continuen topant amb un triple mur: el fracàs de l’estratègia exterior espanyola, l’ofensiva dels tribunals i la pròpia lentitud de l’administració.
1. El naufragi de l’oficialitat a la Unió Europea
El pilar de la “projecció al món” i del reconeixement del català a les institucions europees continua encallat. Aprovat com un compromís clau tant a la taula catalana com en les negociacions de la investidura a Madrid, el reconeixement del català com a llengua oficial de la UE (modificació del Reglament 1/1958) ha quedat arraconat en l’agenda del Consell d’Afers Generals de la UE:
- Paràlisi diplomàtica: Malgrat les promeses inicials, l’executiu espanyol ha estat incapaç de vèncer les reticències ni d’aconseguir la unanimitat necessària entre els 27 estats membres.
- Tàctica de l’oblit: La petició ha deixat d’entrar formalment a l’ordre del dia de les reunions de ministres europeus, relegant la carpeta lingüística a un gest simbòlic sense cap traducció jurídica efectiva. El català continua essent l’única llengua de més de deu milions de parlants que no té estatus d’oficialitat a Brussel·les.
2. L’escola catalana: entre la pressió judicial i l’incompliment educatiu
El text de l’acord garantia que la presència de les llengües oficials en l’ensenyament s’establiria “exclusivament en criteris pedagògics” i prometia blindar la immersió lingüística davant de qualsevol paràmetre imposat. La realitat ha estat ben diferent:
- Infiltració dels tribunals: Les resolucions judicials que imposen percentatges de castellà o obliguen a vehicularitzar matèries en castellà a aules concretes no s’han aturat. La resposta de l’administració ha passat per la negociació cas per cas en lloc d’una blindatge legal invulnerable.
- El català ha deixat de ser la llengua vehicular real: Diversos estudis sociolingüístics a les aules confirmen que, a la pràctica, el català ha perdut l’hegemonia en les interaccions entre alumnes i fins i tot en la comunicació de part del professorat, desmuntant la promesa que el sistema educatiu en garanteixi el domini ple al final de l’etapa obligatòria.
3. Deixadesa administrativa i calendari incomplert
Malgrat la creació formal del Departament de Política Lingüística, les grans fites temporals fixades al document s’han anat arrossegant o desdibuixant:
- Incompliment dels 100 dies: L’acord fixava explícitament aprovar el Pacte Nacional per la Llengua i el seu calendari en els primeres 100 dies de govern. Aquest termini va transcórrer sense l’aprovació definitiva ni el desplegament complet de la dotació de 200 milions d’euros associada al seu primer any.
- Desprotecció als serveis públics i al comerç: El compromís de garantir l’atenció activa en català a la sanitat (Salut) i a la gent gran (Drets Socials), així com el compliment dels drets lingüístics en el comerç i l’etiquetatge, topa amb una manca crònica d’inspeccions i de sancions. La vulneració del dret de ser atès en català continua essent una constant impune.
- Nivell C2 i universitats: La mesura per exigir el nivell C1/C2 en graus estratègics (salut, treball social, educació) avança a ritme burocràtic, sense cobrir l’emergència d’un sistema sanitari on milers de professionals no tenen cap competència acreditada en català.
Quadre d’incompliments i deàficits de l’acord
| Àmbit | Compromís del Pacte (Punt 3) | Realitat i Incompliment |
| Oficialitat a la UE | Projecció i presència en organismes internacionals. | Fracàs diplomàtic: La UE manté el català fos del règim oficial per falta d’impuls efectiu de Madrid. |
| Pacte Nacional per la Llengua | Aprovació en els primers 100 dies de govern. | Calendari trencat: Endarreriment en l’aprovació i incertesa sobre l’execució dels 200M€. |
| Escola i Immersió | Criteris pedagògics purs, sense ingerències exteriors. | Setge judicial: Imposició de quotes de castellà per via judicial i reculada de la vehicularitat real. |
| Drets en Salut i Comerç | Atenció activa garantida i compliment de la normativa. | Passivitat: Absència d’un règim sancionador/inspector eficient davant la vulneració de drets lingüístics. |
Conclusió
El punt 3 de l’acord PSC-ERC ha demostrat la fragilitat de refiar la salut d’una llengua en emergència sociolingüística a la simple enginyeria institucional. Sense oficialitat europea, amb l’escola sota pressió contínua i amb l’administració incapaç de fer complir els drets lingüístics fonamentals al comerç i la sanitat, el català continua en números roigs. La bretxa entre els acords de despatx i la realitat del carrer confirma que, avui dia, el pacte ha estat incapaç de frenar el procés de substitució lingüística.
