Nova tempesta política al si de l’independentisme i, concretament, a les files d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La coordinació estratègica del partit ha saltat pels aires avui mateix després d’un xoc públic i frontal entre les dues principals figures de la formació, evidenciant una fractura interna total sobre com s’ha de traçar la relació amb Junts per Catalunya.
El conflicte s’ha deslligat arran d’una publicació oficial d’Oriol Junqueras. El dirigent republicà ha llançat un missatge clar d’entesa a través de les xarxes socials, afirmant contundentment que “votar en contra de Catalunya no és una opció” i reivindicant l’obligació de la seva formació de “arribar a bons acords per poder fer avançar el país de manera efectiva”. Junqueras ha tancat el text explicitant la seva voluntat de cooperació: “També volem fer-ho amb Junts. Per això ho intentem cada dia, sense parar”.
La piulada de la discòrdia
L’intent de pau i de reconstrucció de ponts ha durat escasses hores. En una contraprogramació total i directa a la línia fixada per Junqueras, el portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha llançat una violenta piulada dirigida de ple contra l’entorn de Junts i, especialment, cap a la figura de Carles Puigdemont.
Rufián ha utilitzat una piulada altament agressiva on dinamita qualsevol opció de diàleg compartit. L’atac ha generat una reacció immediata de rebuig a les xarxes, on s’acusa el diputat a Madrid de torpedinar de forma conscient la política d’acostament que el seu propi cap de files intenta teixir “cada dia” amb la resta de sectors del país.
Fractura oberta i descontrol editorial
Aquest nou enfrontament públic deixa al descobert, de forma descarnada, que ERC conviu actualment amb dues ànimes totalment contraposades i incapaces d’unificar el seu discurs:
- L’estratègia de Junqueras: Centrada a rebaixar la tensió, sumar forces amb l’independentisme i buscar acords amplis pel teixit empresarial i els treballadors.
- L’estratègia de Rufián: Basada en la confrontació directa, el cos a cos digital i la destrucció de qualsevol aliança estratègica amb Waterloo.
