Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

300 anys de la batalla d’Almansa

|

- Publicitat -

La campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” vol aconseguir un aplec nacional. L’acte està programat dins el calendari de les mobilitzacions nacionals d’aquesta campanya. Constarà d’activitats relacionades amb la memòria històrica dels Països Catalans, parlaments, actuacions musicals, la participació del Col·lectiu de Dolçainers/eres i Tabaleters/eres per la Independència i la col·locació d’un memorial de l’acte i de la campanya. Hi haurà servei de bar i entrepans per dinar. Els actes començaran a les 12 del migdia a Almansa. Segons l’organitzacióm els assistents “hi tornaran per deixar ben clar que aquests tres-cents anys d’ocupació no han aconseguit el seu propòsit d’exterminar-nos nacionalment, malgrat les imposicions i les fragmentacions administratives i territorials”.

Per fer una mica d’història… Què passà ara fa 300 anys?
En la batalla d’Almansa, les tropes de Felip V derroten les de l’arxiduc Carles d’Àustria, cosa que comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta (Guerra de Successió), i es perd així al Regne de València tots els furs concedits fins a la data i la implantació dels Decrets de Nova Planta.

Publicitat

Quines foren les conseqüències?
La victòria a Almansa significà un pas en la consolidació de la dominació d’Espanya pels Borbons. Amb el principal exèrcit pro Habsburg a la península, el duc d’Anjou va guanyar la iniciativa i va conquerir el Regne de València. A partir de llavors, només Catalunya i les Illes continuarien fidels a l’arxiduc Carles, ja que el mateix arxiduc i els anglesos es van desinteressar del conflicte, amb la firma del Tractat d’Utrecht el 1713. La guerra s’allargaria fins al 1715, amb la rendició de les Pitiüses. Finalitzada la guerra, el monarca va eprendre llavors una profunda reforma administrativa de l’Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l’enfortiment del Consell de Castella i, el 1716, el Decret de Nova Planta de la Corona d’Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia.

En altres paraules, la derrota suposà l’ocupació del País Valencià per les tropes borbòniques i l’anulació dels furs de València, que dataven de la conquesta. Suposà en darrer terme la fi de l’autogovern que els valencians havien tingut des de la reconquesta jaumina i la imposició total de les lleis castellanes a la nostra valenciana.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut