Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Una pel·lícula que al Quebec no tenen

|

- Publicitat -

M’ha anat d’un pèl però arribo a temps, és a punt de començar. Trio el seient, apago el mòbil, perquè vull, i tan si vull com si no, també les ganes d’entendre’m amb els personatges en la meva llengua…us sona la pel·lícula? segur que sí; a qui no tant, segurament, seria a qualsevol espectador o espectadora quebequesos, especialment als més joves que han crescut en un entorn on hi ha l’opció de triar les pel·lícules al cinema en la seva llengua pròpia i oficial, el francès. I no perquè sigui l’única llengua amb la que són competents; de fet, el públic majoritari podria entendre les pel·lícules en anglès, l’altra llengua oficial del Canadà. Però l’espectador quebequès, a diferència de nosaltres, no ha de renunciar a la seva llengua a la sala d’un cinema. Així arribem a la part més sorprenent de la trama: malgrat que el públic del Quebec és comparable en nombre d’espectadors potencials al catalanoparlant i, com aquest, també està habituat al doblatge, l’oferta cinematogràfica respecta els drets lingüístics al Quebec i a casa nostra no ho fa. És que, llavors, hi ha un problema de rendibilitat de la llengua? no pas, ben al contrari, com demostren altres consums similars com els de la televisió o la ràdio, o estudis fets recentment que conclouen que el cinema en català no faria en cap cas baixar el nombre d’espectadors (i fins i tot, un petit percentatge diu que aniria més al cinema). Més aviat, trobaríem altres raons que explicarien la pràctica única i excepcional dels territoris catalanoparlants respecte a les altres comunitats lingüístiques comparables.

Tornem al cas del Quebec i el públic quebequès doncs. En aquest país, després a la implantació d’una nova legislació lingüística als anys 80 i a unes polítiques efectives de cara a la normalització, es va produir una adaptació ràpida a la realitat sociolingüística, passant del cinema exclusivament en anglès a un cinema també en la llengua pròpia del país. Per donar una dada, les estadístiques del 2008 del Departament del Cinema del govern (La Régie du Cinema) indiquen que respecte a les grans produccions nord-americanes (més de 20 còpies), el 99.7% de les pel.lícules s’han doblat en francès, i el 71% són doblatges fets al Quebec en francès quebequès. Tal com va exposar fa poc la directora de la comissió del doblatge de la Societat d’Empreses Culturals (SODEC) del govern quebequès en una conferència organitzada per la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle a Barcelona, cal tenir en compte que molt poques traduccions fetes a França o a Bèlgica arriben al Quebec, i que per norma general les pel.lícules exhibides al Quebec i doblades en francès (o francès quebequès) són distribuïdes només en aquest país. Per tant, com dèiem, es tracta d’una oferta per a un públic potencial comparable al nostre.

Publicitat

Aquest és només un dels molts casos que mostren que el què promulga el Projecte de llei del cinema de Catalunya que es debat en el Parlament català no és cap precedent, sinó que ja existeix en d’altres contextos comparables al nostre. Des de la Plataforma per la Llengua considerem fonamental que s’aprovi i s’apliqui aquesta normativa a fi que hi hagi com a mínim la meitat de la oferta cinematogràfica en llengua catalana. D’aquesta manera s’acabaria amb unes inèrcies i pràctiques discriminatòries fruit de la dictadura de Franco. Per això, engegem una imaginativa campanya que porta el títol de “Volem crispetes” (www.volemcrispetes.cat) de manera s’expressi i es difongui la voluntat dels catalans de ser tractats amb les mateixes condicions, per exemple, que ho és qualsevol quebequès al cinema. Perquè si al Quebec tenen maïs soufflé, nosaltres també hi tenim dret…a crispetes, és clar!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut