Dilluns, 28 de setembre de 2020 - Edició 795
La República

Revolucionaris de pandereta

Al mateix moment que la CUP escollia el que serà el nou secretariat nacional, encapçalat per Quim Arrufat, amb el 76,23% dels suports, Albano Dante Fachín, el nou líder del […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 06/08/2016

Al mateix moment que la CUP escollia el que serà el nou secretariat nacional, encapçalat per Quim Arrufat, amb el 76,23% dels suports, Albano Dante Fachín, el nou líder del Podemos català, intentava una aproximació a l’ànima més anticapitalista cupaire, dient que estava fart de votar al Parlament igual que la CUP mentre CDC ho feia amb el PP. Arguments d’aquesta altura per mirar de seguir obrint bretxa en les diferències entre els independentistes en un moment què tant JxSí com la CUP han fet aproximacions a la cambra catalana que fan pensar que la Qüestió de Confiança se superarà i el Parlament emprendrà la via unilateral.
 

A CSQEP fa dies que no els surten els números, ni aquí ni a Espanya, i polèmiques estivals com la del Born no hi ajuden gens. Mentrestant, la Candidatura d’Unitat Popular s’ha centrat en el procés de renovació del que seria la seva direcció política en vistes a encarar el que ha de ser la fase final del procés, amb Quim Arrufat al capdavant. Quan la formació va petar, després de la no aprovació dels pressupostos, ja vam dir que en el fons el que havia passat era positiu, no perquè això satisfés les boques upper diagonal, sino perquè això era bo pel procés: tant ERC com Convergència (ara PDC) han passat per processos dramàtics interns, que han servit per depurar les males herbes o, com ha passat amb les escissions del PSC, destriar el gra (Maragall, Comín, Mohedano…) de la palla (Iceta, etcètera).
 

Aquesta és la feina que no s’ha fet a ICV –exceptuant l’il·lustre cas de Raül Romeva- ni molt menys al nou conglomerat CSQEP, el Podemos català. La formació segueix vivint de teoremes del passat, de samarretes reivindicatives i de revolucions de megàfon. Fachín reclama un acostament en aquest sentit a la CUP, i prova de picar-los l’ullet quan els afalaga dient que els veu més posats en el procés que no pas ERC o PDC, encara que els liles siguin totalment contraris a la independència. Malauradament per ells, una de les coses que aquests mesos han començat a veure també alguns sectors propers de la CUP a les tesis podemites (sobretot després del 26J que, entre d’altres, Pablo Iglesias va provocar), és que ECP no és res més que un PSC 2, diguin el que diguin. El podemita torna a utilitzar l’argument de Pere Navarro del referèndum “legal i acordat”, malgrat reconèixer que ara per ara és impossible, i no dóna cap altra solució que la resignació eclesiàstica i l’entonació del Artur Mas ens roba i el PDC pacta amb el PP.
 

No caiguem en aquestes i d’altres provocacions i seguim la carta de navegació, que nosaltres sí que estem fent una revolució.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats