L’error d’avançar eleccions per regalar la Generalitat al PSC
Pere Aragonès ha tornat a activar el ventilador del cinisme polític. En una demostració del doble joc que ha caracteritzat la seva etapa institucional, l’expresident de la Generalitat ha lamentat públicament la falta d’entesa amb Junts per Catalunya, qualificant-la de “poc viable a curt termini”. Tot i això, darrere d’aquesta falsa mà estesa s’amaga l’aval explícit a l’estratègia de terra cremada que Gabriel Rufián executa diàriament al Congrés dels Diputats, una línia dissenyada exclusivament per erosionar els independentistes de Junts i tancar qualsevol escletxa de col·laboració real.
L’excusa d’Aliança Catalana per tapar el fracàs propi
- Atac velat: Aragonès acusa Junts de tenir “por” de la competència electoral d’Aliança Catalana per justificar el bloqueig. L’augment d’AC està afectant a tot l’espectre independentista, inclosa ERC.
- Càlcul partidista: S’utilitza l’emergència de l’extrema dreta independentista com un espantall per desgastar el rival.
- Falta d’autocrítica: S’evita reconèixer que la fragmentació actual és el resultat directe de la pèrdua de la majoria del 52%.
Doble joc a Madrid: demanar vots i mantenir l’insult
- Submissió blindada: ERC exigeix una coordinació a les Corts espanyoles que ells mateixos incompleixen sistemàticament.
- Dinàmica destructiva: Es premia el perfil més hostil de Rufián, la qual cosa invalida qualsevol intent sincer de bastir ponts.
- Debilitat negociadora: La manca d’un front unitari a Madrid regala tota la iniciativa política al govern de l’Estat. Portem tres anys de legislatura i l’independentisme no ha aconseguir res negociant amb Madrid.
La cortina de fum del fons de pantalla espanyol
- Retret estèril: Aragonès utilitza la “hipocresia” d’Alberto Núñez Feijóo i el PP sobre l’amnistia com a lloc comú.
- Distracció mediàtica: S’activa el pols contra el nacionalisme espanyol per desviar l’atenció de la profunda crisi interna que viu l’independentisme.
