Catalunya pateix un dèficit estructural de 12.622 professionals d’infermeria per poder arribar a la mitjana de la Unió Europea, segons denuncia el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC). Les dades de l’Informe de Ràtios del Consejo General de Enfermería (CGE) revelen una realitat sagnant: el territori català es troba a la cua d’Europa amb només 6,58 infermeres per cada 1.000 habitants, molt lluny de les 8,12 de mitjana europea.
Aquesta mancança crònica de personal no és casual, sinó la conseqüència directa de l’asfíxia financera i el model territorial imposat pels diferents governs espanyols.
El greuge comparatiu del finançament i l’èxode salarial
L’evidència de com el sistema de finançament determina la qualitat del sistema sanitari es troba en el mateix informe. Les úniques comunitats autònomes que superen la ràtio europea són Navarra (8,97) i el País Basc (8,21). Tots dos territoris comparteixen una singularitat fiscal: disposen de concert econòmic. Això els permet recaptar i gestionar tots els seus impostos, assegurant els recursos necessaris per a la seva salut pública.
Mentrestant, Catalunya, sotmesa al règim comú, pateix un espoli fiscal sistemàtic que l’impedeix retenir el talent sanitari. Les infermeres a Europa reben una remuneració molt més alta i gaudeixen de condicions laborals infinitament millors. Aquesta bretxa salarial insultant, sumada a la incapacitat de la Generalitat de competir econòmicament per culpa de l’asfíxia financera de l’Estat, provoca un traspàs constant i massiu de professionals que marxen a treballar fora de Catalunya. L’espoli buida les arques públiques i, de retruc, els hospitals de personal format.
Creixement demogràfic sense control ni recursos
A l’ofec econòmic s’hi suma una pressió demogràfica desmesurada. Els diferents governs espanyols han impulsat i gestionat un creixement poblacional accelerat a Catalunya sense transferir els recursos equivalents per absorbir aquesta demanda.
L’augment d’habitants, sumat a una població cada vegada més envellida i amb més patologies cròniques, col·lapsa un sistema sanitari infrafinançat. El resultat és una sobrecàrrega insostenible per a les 53.929 infermeres actuals, que veuen com l’alta pressió assistencial i els sous precaris fan l’estranger l’única sortida digna, posant en risc la cura de la ciutadania catalana.
Radiografia d’un dèficit per províncies
La situació és especialment crítica fora de la capital catalana, on les ràtios cauen en picat:
- Girona: És la regió més castigada, amb una ràtio de 4,89 i un dèficit de 2.707 infermeres.
- Tarragona: Registra una ràtio de 5,25 i necessita incorporar 2.556 professionals.
- Lleida: Té una ràtio de 5,69 i pateix una mancança d’1.130 infermeres.
- Barcelona: Tot i tenir la ràtio més alta (7,07), el volum de població fa que acumuli el gruix del dèficit amb 6.313 professionals menys dels que correspondrien per la mitjana europea.
Des del CCIIC adverteixen que la manca de compromís polític amb la professió significa un menyspreu a la infermeria que, a curt termini, la salut de la població de Catalunya pagarà molt car.
