Tothom recorda la fugida d’estudi d’Ada Colau quan es va haver de decantar per defensar o combatre l’adhesió de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència en la campanya electoral dels comicis municipals de l’any passat. La llavors alcaldable va evitar posicionar-se, agafant el relleu de la desesperant ambigüitat d’Iniciativa, i va dir que impulsaria una consulta popular perquè la ciutadania parlés. Així, en un Ple municipal uns mesos després Barcelona en Comú es va abstenir emplaçant-se per la suposada votació.
Doncs bé, 14 mesos després que Ada Colau es fes amb la vara d’alcaldessa, ni rastre de la promesa electoral. Ja ha passat més d’un 25% del mandat, i de moment continua mirant cap a una altra banda. Aquest dilluns la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, ha tornat a posar sobre la taula la consulta i ha proposat que es podria fer conjuntament a municipis com Barcelona, Badalona o Sabadell. La també alcaldessa de Vilanova ha dit que Colau està receptiva, però…
Per a alguns, mai és el moment per fer la suposada revolució. I mai ho serà. Creuen que tothom és absolutament enemic sense distincions, cosa que impossibilita la creació d’aliances per intentar dur a terme algun ítem present a la llista de revolucions pendents que tenen. De fet, ironies de la vida, les úniques aliances que els comuns han estat capaços de fer per exemple a Barcelona han estat els socialistes, els més partidaris de l’ordre i l’immobilisme empatat amb el PP. I què defensen a l’Estat? Ah sí, també un pacte amb els socialistes. La nul·la voluntat està de manera infinita emmascarada amb l’excusa dels ‘timings’ dolents.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
