Realment estic fins als mateixos pebrots, que de verds estan ja vermells incandescents, dels maleïts Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Són la “niña bonita” de la societat catalana gràcies a l’esplèndid servei que ofereix Renfe. Així clar que ningú critica el Metro del Vallès tenint Rodalies! Però no s’hi val! I aquí estic jo per cagar-m’hi!
Winston Churchill va dir sobre la democràcia: “de tots els sistemes d’organització d’una societat és el menys dolent”. Aquí passaria el mateix. Els FGC són dolents… però de tots els sistemes de transport que tenim… és el menys dolent. Però és dolent!
Començaré per una cosa que em treu molt de polleguera. Estem acostumats que el transport públic no surti mai a l’hora. Fins i tot és comprensible que es produeixin retards de 5 o 10 minuts. Amb els antecedents que tenim, tots nosaltres som bastant benvolents. Però on collons s’és vist que un transport arribi més d’hora del que diu als horaris? Els Catalans arriben, sobretot el cap de setmana, un o fins i tot dos minuts d’hora. El més greu és que no s’esperen sinó que marxen també fora d’hores. Surten massa d’hora! I fa ràbia perquè el cap de setmana només passen cada 25 minuts. I encara fa més ràbia pensar que no l’has perdut perquè t’has entretingut i has fet tard sinó perquè no has fet d’hora! Impotència. No ho puc entendre. Que els conductors potser volen tenir més temps per esmorzar?
Després no em vull deixar el preu. Aquest any ha tornat a pujar i ja és escandalós. Els que agafem els Catalans a diari o molt sovint ho notem en escreix a les nostres butxaques. Tan és així que, m’és igual dir-ho, jo viatjo amb una T-10 d’una zona per les zones que em surten d’allò que no sona.
Per acabar, vull deixar anar que els homes de ProSegur, l’empresa privada de seguretat que patrulla pels catalans, que no només vigilin la Parada de Sant Cugat. Hi ha moltes més parades i moltes d’elles molt més conflictives. Jo un cop, ho vaig passar realment malament. Des de Provença fins a Bellaterra, van pujar uns Skins Heads que anaven a la Zona Hermètica de Sabadell. Estava assegut a l’últim vagó i es van carregar els seients situats a la paret que queda darrera del conductor i sels van començar a llançar. Van increpar a un xinès acollonit, com jo i la senyora llatinoamericana que tenia al davant. Al costat se’ns van asseure dos d’aquests. Un li digué a l’altra “en el otro vagon hay un negro… vamos?”. I no és broma eh, el que ara diré! L’altre li contestà: “no, por ahora no que ya sabes que estoy pendeinte de juicio”. Pèls de punta.
El pitjor de tot és que pel vidre vaig veure els de ProSegur, que al veure aquella multitud de 10 o 12 skins amb les seves vestimentes, no van pujar al vagó on ens trobavem sinó que van anar pujar al més allunyat possible que els donà el temps dels “bip bip bip bip”.
A pesar de tot… jo no tinc més remei que seguir-los agafant… fins i tot… n’he fet una cançó! Ja us l’ensenyaré!
(La foto és una altra situació que sovint ens trobem als FGC i són les màquines i el seu fantàstic funcionament")
