Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Joc perillós

|

- Publicitat -

Com deia ahir en Guifré, la CUP no està en condicions de marcar els tempos de les negociacions i d’exigir de què es parla i de què no. Hi ha una Qüestió de Confiança provocada per no haver aprovat els pressupostos, i el mal no és menor. Que no tinguin crèdit per marcar tempos, no vol dir que no puguin demanar o proposar o negociar com creguin convenient, sense arribar a amenaçar amb l’ús de les bases. Amb la nova direcció, segons quines pràctiques s’haurien d’abandonar, si es vol que la Qüestió progressi i el que ha de venir després també. Els anticapitalistes s’han negat a reunir-se amb Economia per parlar dels pressupostos, fins que Puigdemont no els rebi. Al PDC farien bé de baixar de l’altre burro i dir-li al president que s’hi reuneixi i els plantegi quins són els canvis que es proposen d’inici, i en tregui el compromís inequívoc que els cupaires li aprovaran després els pressupostos, perquè no té cap lògica que Puigdemont passi la revàlida, per degollar-lo el mes següent amb uns altres pressupostos fallits.
 

La gran novetat d’avui, però, ha estat el baròmetre del CIS: tot igual. El Partit Popular tornaria a guanyar amb una intenció de vot d’unes 8 dècimes pitjor que el 26J, el PSOE pujaria un mig punt, i Podemos i Ciutadans caurien un parell de punts cadascun. Esquerra Republicana pujaria vora tres dècimes, les mateixes que el Partit Demòcrata Català perdria. L’Estat espanyol segueix col·lapsat i les elits se centren ara en fer virar el PSOE del ‘No’ a l’abstenció. Mentre intenten sobreviure al col·lapse institucional, els mitjans cavernaris s’entretenen en criticar TV3 perquè ha titllat de “catalana” a la badalonina Mireia Belmonte (guanyadora de medalla de bronze als JJOO de Rio 2016), i de “català” al ciclista de Parets del Vallès, Joaquim Rodríguez. En l’àmbit de la premsa esportiva, en claríssima decadència tant a l’Estat com a Catalunya, el diari Marca trobava interessant i noticiable els quilos de més que sembla tenir la portera de l’equip d’handbol femení d’Angola. Entre emoticones de patates i hamburgueses, la consideraven “l’abanderada de la grassa”. Quelcom més que lamentable. Com diria algun dels meus amics, “guaaaai”.
 

Publicitat

A les xarxes socials, els entesos en la matèria segueixen incidint en la polèmica de l’estiu: l’inexplicable exposició que vol col·locar l’Estàtua de la Victòria i una eqüestre de Francisco Franco a les portes del Born Centre Cultural, per intentar conscienciar dels mals de les dictadures. El problema rau, no només en el risc evident d’exposar aquestes figures (tant per les exaltacions neonazis com pels que tindrem ganes d’anar-hi a llençar ous), si no que també en les ganes de desnaturalitzar el centre cultural del Born. Aquest espai està dedicat a la vida del 1700 i al setge de 1714, que es va carregar aquest ecosistema, i va significar l’ascens definitiu del règim borbònic i una onada d’absolutisme mortífer que va comportar l’annexió definitiva de la Corona d’Aragó (i Catalunya) al nou Estat naixent espanyol. Aquest és el capítol que es commemora l’11 de setembre, no pas “el Dia de Cataluña”, una jornada random regional com moltes a l'Estat espanyol, com a alguns els agradaria. Uns fets històrics molt incòmodes sobretot pels partits indecisos, com ha estat sempre ICV, i ara el món lila català. És per això que s’intenta refer el relat carregant-se el simbolisme del Born. Després de l’aiguat de lliçons d’història bàsiques, el Podemos català ha intentat virar el seu discurs visceral contra ERC, encara rabiosos perquè n’han perdut la complicitat a Barcelona, i sobretot, perquè encara els cou la derrota ideològica que van patir el 26J a mans dels republicans, i la resistència del PDC.
 

Si a Catalunya som capaços de forçar una entesa entre la JxSí i la CUP, sense tremolors tant grans com les que s’han vist fins ara, la cosa avançarà i un tsunami arrasarà per sobre la direcció del partit lila: els Coscubielas, Rabells, Colaus, Domènechs, Boadas, Ribas, i tota la casta verda en general se n'aniran riuada avall. Molts dels seus votants, desconnectats de la irrealitat que els venen, i desconnectats d’Espanya, vindran amb nosaltres sense cap mena de dubte. Obrim-los els braços, són la clau de la victòria.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut