Sóc de les que creuen que cal tenir una actitud positiva i optimista en totes les coses que ens afecten, tant personalment com col·lectivament. Per això considero que el secretari de Política Lingüística, senyor Bernat Joan, va fer molt bé destacant els elements positius de l’estudi sobre els usos lingüístics dels joves, encarregat pel Govern de la Generalitat a la Universitat Oberta de Catalunya. Aquest estudi, que combina dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de l’any 2003 amb l’Enquesta de la joventut 2002-2007, es va presentar el passat mes de maig i es va fer a joves d’entre 15 i 34 anys.
Algunes de les conclusions indiquen, segons el senyor Bernat Joan, que els joves són pragmàtics i perceben la llengua catalana com una eina d’oportunitats, però no la consideren imprescindible per comunicar-se en el seu cercle d’amistats. També va afirmar que la hibridació i la barreja lingüística, en contra del que sovint es diu, tendeix a afavorir l’ús social del català. Una altra dada a tenir en compte és que d’una situació de partida en què el castellà té més pes, especialment entre els méspetits, es tendeix cap a una certa adopció del català quan el jove entra en contacte amb el món educatiu i amb el món laboral.
Estic d’acord amb el Secretari de Política Lingüística que són tres conclusions positives, però caldria matisar-les. És greu que els joves triïn majoritàriament el castellà per comunicar-se amb els seus amics, perquè és quan utilitzen la llengua de manera més natural i amb més emotivitat. Caldria estudiar quins són aquests components emocionals que juguen a favor del castellà per afavorir el canvi.
En segon lloc caldria posar-nos d’acord amb què entenem per hibridació: l’ús indistint de les dues llengües? El canvi de llengua segons la situació comunicativa i el context?
El canvi de llengua segons els interlocutors? La barreja de mots entre català i castellà? La utilització de paraules en castellà quan es desconeixen les corresponents en català?
La hibridació és un fenomen complex que es produeix quan hi ha dues llengües en contacte. I quan això passa la sociolingüística ha demostrat que sempre guanya la llengua més útil i la més útil és el castellà. Per tant siguem optimistes, però vigilem de no pecar d’ingenus.
I respecte al fet que es tendeix a usar més el català quan el jove entra en contacte amb el món educatiu i laboral, també caldria explicar que dins del món educatiu hi ha notables diferències entre primària i secundària. Per raons que no vénen al cas i que podrien ser motiu d’un altre article, a primària s’usa molt més el català que no pas a secundària; en aquesta etapa educativa hi ha un notable retrocés de l’ús del català, corroborat per tot el professorat que hi treballa. Després és cert que es produeix una certa recuperació quan els joves s’incorporen al món laboral, però això és quan han passat de molt l’adolescència.
Per tant siguem optimistes, però amb mesura, tinguem esperança, però continuem treballant perquè falta molt per arribar i el camí és llarg.
Carme Forcadell
Plataforma per la Llengua
