Diumenge, 19 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

El vot hauria de ser obligatori?

No esteu cansats de viure la següent situació: estar en un bar, en alguna conversa amb amics o coneguts, en algun debat, tertúlia… vaja, qualsevol espècie de reunió o àgora […]

Gerard Sesé
Gerard Sesé 01/03/2008

No esteu cansats de viure la següent situació: estar en un bar, en alguna conversa amb amics o coneguts, en algun debat, tertúlia… vaja, qualsevol espècie de reunió o àgora on s’intercanvien punts de vista creuant raonaments i argumentacions a tort i a dret, i escoltar el típic discurs tipus: “és que aquest govern no ho fa bé, estic fart que juguin amb els meus impostos, això dels peatges és una merda, mira quins governants que tenim que permeten que els seus conciutadans hagin d’anar durant un mes amb bus a la feina perquè el TGV està ple d’esvorancs, com poden permetre els nostres dirigents que Barcelona es quedi a les fosques durant tres dies…!” i qualsevol altra exclamació semblant.

Després de l’anterior oració (una de les més llargues que recordo haver escrit) la conversa segueix i aquell que tant efusivament es queixava t’acaba dient: “Jo? No voto pas, tots són iguals. A més la política no m’interessa”.

Em fot ràbia. Molta ràbia! Hi ha tanta gent que critica i no vota perquè “no li interessa” que és alarmant. Jo, com a votant actiu, em sento insultat. Quin dret té aquell energumen que no vota a queixar-se? Si realment no li interessa la política i, per tant, s’absté, que es dediqui només a sortir de la feina i anar a casa a veure “escenas de matrimonio” i que aprofiti els caps de setmana per anar al càmping i veure el futbol. Però que no es faci el gallet cagant-se en tot. No és legítim. Si se te’n fot votar no tens dret a cagar-te amb el que els altres han decidit. Si les coses no t’agraden fes-te sentir, acudeix a les urnes i vota. I un cop fet aquest senzill acte, després caga’t en tot el que vulguis.

No creieu que tinc raó? I repeteixo, parlo de l’abstenció ignorant i no pas de l’abstenció crítica que altres motius lícits té, tot i que ara amb l’aparició de partits del tipus Escons Insubmisos, cada cop li manca més sentit.

Per tant, jo em pregunto: Per què no fem com Bèlgica i obliguem a la gent a votar? Allà si no votes et penalitzen. Evidentment la participació ratlla el 95%. No creieu que és fantàstic? El sistema és legitima tot molt més. S’obliga a tothom a opinar sobre, el que en el fons és, el seu futur a mig i curt termini. Es fa responsable a tot el poble del seu propi esdevenir. Tothom es pot queixar i tothom pot opinar amb legitimat. Tots es fan sentir!

Aquí em podrien atacar aquells liberals convençuts que defensen la llibertat de l’home per sobre tot, fins i tot a dir “no m’interessa” tot i que estan renunciant a decidir el seu futur. No deixa de ser una fal•làcia de la pròpia ideologia: perquè si com aquest mateix pensament creiem en la igualtat de tots els homes, si hi ha alguns que voten i d’altres que no, no tots som igual de responsables davant de l’elecció legitima d’uns representats. On estan els límits, doncs? Què passarà quan la major part del poble (més del 50%) s’abstingui per desinterès? Seguiríem vivint en una democràcia? Passaríem a un sistema censatari no imposat, on només aquells ciutadans informats votarien? Està en crisi la participació política? Necessitem un vot obligatori?