No sé si heu vist el picant vídeo del jugador que acaba de fitxar el València. Si la resposta és no, aquí el teniu. Primer mireu-lo i després continueu llegint.
Si ja heu vist com, més o menys faltant dos minuts per finalitzar el vídeo, el jugador Ever Banega, utilitzant un argot futbolístic, fa un 5 contra 1, segurament haureu tingut alguna de les següents reaccions: Incredulitat, riure, sorpresa, riallada, expectació, vergonya, exaltació, excitació, incomprensió… bé… o qualsevol altra semblant. I encara seran més grans aquestes sensacions quan us digui que un company seu al Boca Juniors, Johnny Maidana, també ha estat enganxat in fraganti i, us asseguro, que les imatges encara són molt més fortes (sí, he hagut de veure el vídeo per fer aquest bloc, res més que sacrifici per l’ofici). Però les sensacions que heu tingut al visionar tals elements no és el que em preocupa. El que em fascina és la següent reflexió:
Respecto que la gent ensenyi el seu membre per la cam. És més, em sembla fantàstic tot i que alhora també em sembla molt i molt, permeteu-me el castellanisme, cutre. Cutre salsixero!
Però tampoc vull fer un debat sobre la gravetat o no que un noi jove com aquest Benega en un atac d’escalfor internàutica ensenyi allò que tan preuadament es tapa quan es col•loca a una tanca defensiva. No.
Jo vull posar en alerta a tots aquells que realitzin qualsevol tipus de pràctica semblant. Ja no existeix intimitat ni a casa teva. Només que obris una petita finestreta al món, com pot ser l’objectiu d’una càmera, a algú a qui has dipositat la confiança (tan com per ensenyar, com ha fet en Benega, l’única cama amb la qual no xuta la pilota) aquest te la pot estar fotent (no fem broma que el tema ja és prou pelut [caram… mai millor dit – té pebrots eh – ] ). I és que clar! Com saps que l’altre persona no t’està gravant? Encara que sigui algú de confiança et pot estar fent la brometa i després penjar-te al youtube.
Però, seguim tremolant! Encara vaig més enllà i us vull comentar una llegenda urbana relacionada amb tot això de les WebsCams. No heu vist mai a molta gent que a la WebCam del seu portàtil sempre hi té un post it d’aquells grocs enganxat tapant l’objectiu de la WebCam? O un pegote (sóc del Vallès Occidental, perdoneu-me-les… O què voleu que digui? “nyap”? “bunyol”?) de pasta gris fent la mateixa funció. I per què? Corre un rumor que explica que hi ha un virus que s’envia a través d’Internet i que pot activar les WebsCams dels portàtils. Com que a diferència de les WebCams normals, les dels portàtils no s’hi encén cap llumeta avisant de la seva activitat, d’aquesta manera, algú pervers pot estar observant com mires una peli, com dines o com et despulles per anar a dormir si tens el portàtil a l’habitació. D’aquí l’obsessió de tapar l’objectiu de la WebCam.
I així sorgeix la constant sensació psicodèlica que ens observen. De que el monstre Google a través de les nostres cerques sap com som i què volem. Que les nostres IPs queden registrades a tots els webs (sí les planes pornogràfiques també) que visitem. D’aquí a pensar que algú, ara mateix, potser, t’està veient per la teva WebCam. Potser t’està gravant… Si, si… riu! Que en Ever Benega tampoc s’ho creia…
