Esquerra Republicana de Catalunya l’ha espifiat. Avui dia, gràcies a les noves tecnologies com el portal youtube, podem veure un canal de cada candidatura que es presenta al Congrés dels Diputats. Gràcies a aquesta nova eina, és molt més fàcil comparar i jutjar els espots de campanya: uns segons televisius cada cop més importants en les campanyes electorals. De fet, aquesta importància és més notòria amb amb la utilització de la xarxa.
Ara podem veure una i altra vegada un espot de campanya i, encara anar més lluny, si ens agrada passar l’enllaç a algun company nostre perquè també el pugui visualitzar. També podem veure automàticament un espot d’un altre partit sense haver d’esperar a enganxar-lo per a la TV.
Doncs bé, això és el que faré avui aquí. Un breu anàlisi dels espots publicitaris dels principals partits:
Vull començar per ICV. Han fet uns espots (1, 2, 3) que m’haig de treure el barret. Han sabut realitzar un missatge contundent amb una senzillesa sensacional. Dir coses, moltes coses, elaborar un discurs coherent amb presentació, nus i desenllaç amb només 31 segons. L’anunci, acompanyat d’una suau música que emana d’una guitarra i amb uns dibuixets amables i divertits que van conformant imatges relacionades amb el que Herrea diu, aconsegueix fer-te estar pel discurs, fixar-te amb els detallets, escoltar l’Herrea que amb una veu molt amable narra el text i quan arriba el final, t’envaeix una agradable sensació de tendresa.
CiU ha seguit un estil molt clàssic: imatges que ens recorden passatges passats de la legislatura que finalitza, en Duran fent un discurs per als joves de forma molt directe, utilitzant la figura més important del partit, Jordi Pujol, i amb un eslògan contundent que afirma que amb CiU tornaran a respectar Catalunya (no sabem si mai ens han respectat, però). És un espot que funciona. Contràriament a ICV, no s’especifica tant que es pretén sinó que el discurs és més generalista. No hi ha elements emotius com a ICV ni tampoc una narració que ens faci expectar fins al final. Però funciona.
El PSOE té uns espots realment impressionants. Petits curts de cinema d’un minut. I ull, tenen molts més diners que els altres, això està molt clar, però té també molt més mèrit tenir tants diners i jugar-se-la com ho han fet. Lluny d’un plantejament semblant a CiU, el PSOE i per tant també el PSC, han fet uns espots que mostren una tranquil•litat i maduresa que només es té quan un està al govern. Utilitzen uns missatges que ens afecten directament perquè a través dels seus vídeos aconsegueixen que tots ens hi sentim identificats. Són escenes quotidianes, cada un de nosaltres podria ser un dels protagonistes. Tres edats protagonitzen els tres anuncis: el vell que vota amb il•lusió, la joveneta que vota amb nerviosisme i l’adult que ajuda a sa mare a votar. Són espots que sembla que tan sols busquin fer augmentar la participació. Demostren així, de forma amagada, una superioritat que dóna confiança. Com si diguéssim: ho tenim guanyat. Demostren poder. En un dels espots, fins i tot, algun es podria confondre i pensar que es tracte d’un anunci del PP fins que al final descobreixes que no. Realment, una feina ben feta i una genialitat publicitària que acompleix moltes de les teories modernes de l’estratègia creativa.
El PP ha sucat una mica d’allà i d’aquí. Per una banda té un espot que utilitza un estil molt semblant al de CiU amb en Rajoy explicant-se, com si ens trobéssim amb un míting ben gravat i televisat. Allò que hem dit que “funciona”. Però també en té un altre a l’estil PSOE on en una escena quotidiana una noia explica que se sent enganyada. Tots ens pensàvem que parlava del seu novio però no! Parla d’en ZP. La sorpresa final està ben trobada i fins i hi tot i hi ha un toc d’ironia que dona sentit i cos a l’anunci. L’últim, però, és el pitjor. Utilitzar l’humor per fer campanya és més aviat un fracàs si no es fa molt ben fet. I no ho han aconseguit. Una imitació bastant cutre d’en ZP que simula un discurs per la TV mentre la família que el mira veu com uns homes buiden el pis. Realment molt dolent, no crea empatia ni molt menys identificació ja que a ningú, per més malament que li caigui en ZP, ha viscut una situació semblant. De fet és un anunci pels incondicionals del PP i no pas per aquells indecisos. Com fer fort el seu propi vot i intentar mobilitzar-lo (intento buscar-hi algun element positiu).
I bé… és el torn d’Esquerra. Però com que m’he allargat tant… en el pròxim post en farem un anàlisi més detallat de l’anunci d’ERC. Ja us dic, no m’agrada. Una altra dada, amb els seus anuncis, el PSOE ha pujat 6 punts, sembla ser que Esquerra va cap avall vertiginosament… L’heu vist? És aquest.
