Sí. Sembla que és un disbarat, no? Així d’entrada ens costaria imaginar-nos que en un futur no gaire llunyà poguessin aparèixer aquestes sigles al nostre sistema de partits polítics: CRC. Però no és tan descabellada la idea… de fet és un rumor que corre i que podria convertir-se en una realitat. Hi ha certs sectors de la plana política catalana que no només se’ls ha passat pel cap aquesta idea sinó que han rumiat com podria fer-se realitat.
I quins són aquests sectors de la plana política catalana que pensen en un CRC? Qui abanderaria el moviment?I per a què seria aquest partit? És viable? És coherent? Podria existir un mix entre les dues principals forces amb ambició nacional de Catalaunya? Intentaré respondre breument.
És ben sabut que a can ERC hi ha ara mateix un mínim de quatre forces que estan posicionant-se per marcar el seu terreny i guanyar adeptes. El que també és cert és que la força més dissident és la d’en Carretero. Aquest defensa que ERC no pot pactar amb els socialistes per ser un partit que depèn de Madrid. Posen en un primer terme la nació i el tema de la dreta i l’esquerra és secundari. Defensa que primer hem de ser un país normal i després ja veurem qui és de dretes o d’esquerres. Però primer el país.
A can CiU tenim el sector més sobiranista que pertany a l’ala més autèntica de Convergència Democràtica de Catalunya. De fet, tenen una plataforma i tot: Plataforma Sobiranista de Catalunya. Aquests estan farts d’en Duran. D’un personatge que es mou ambiguament entre “les dues espanyes” (com bé titula en el seu últim llibre, afirmant, doncs, que Catalunya és Espanya). Per aquest sector sobiranista cal desfer-se d’en Duran, i conseqüentment d’Unió, si es vol realment fer un pas cap a la plena sobirania. Són un sector que no veuen gens malament ser amics d’ERC.
Un cop que ja hem vist les dues grans bosses de pensament que podrien construir CRC ara hem de veure qui s’hi posaria al capdavant. Hauria de ser un moviment recolzat per persones de pes i que, sobretot, no sortissin rebotades de cap partit. En Carretero podria ser un líder espiritual però no estar a primera línia. Al davant hi podríem tenir en Hèctor López Bofill, en López Tena, en Víctor Tarradellas, Joan Laporta i un llarg etcètera.
El partit CRC intentaria aglutinar d’una vegada per totes aquell moviment sobiranista que ara es sent dividit entre dues forces (simplificant). Seria viable no només si fos conduït per persones de renom i confiança sinó també si els dos partits actuals, CDC i ERC, entenguessin que la unió fa la força i que CRC duria una majoria forta i estable que podria lluitar amb garanties per la independència.
Complicat? Sí. Difícil? Sí. Impossible? No. Si realment els catalans amb ambició i coherència volem la independència, aquesta podria ser una gran via. De fet, si analitzem guerres anteriors, l’enemic sempre ens ha derrotat perquè internament hem estat dividits. Hem d’aprendre-ho ja!
