Dimecres, 5 d'octubre de 2022 - Edició 1532
La República

Vicenç Pagès Jordà, massa aviat

L’escriptor empordànes, autor d’ Els jugadors de whist ha mort als 58 anys

Ramon Moreno 28/08/2022
Primer pla de l'autor de 'Memòria vintage', Vicenç Pagès, al Raval, el 18 de febrer del 2020 (horitzontal)

La mort de Vicenç Pagès Jordà ha transcendit l’àmbit estrictament literari. Més enllà de les mostres de condols oficials, encarcarades i previsibles, la seva figura ha estat recordada per infinitat d’amics, lectors i seguidors que n’han lloat, clar, la seva obra i la seva literatura, però també la seva amabilitat i bonhomia, la seva agudesa en la crítica literària i, en definitiva, la seva amistat més propera o llunyana. La seva mort, com la de tants altres, arriba massa aviat.

Probablement, el fet de viure a l’Empordà i de ser un esperit amb criteri propi, el va allunyar dels cercles literaris oficials de la capitalitat barcelonina. “Jo visc al tren”, va dir en una entrevista publicada a la revista Encesa Literària. Reconeixia que havia descobert l’Empordà mític quan va anar a Barcelona.  “La mitificació de l’Empordà s’explica per la facilitat amb què els mites que s’hi concreten poden ser assumits globalment per tots els catalans, des de l’amor assenyat del pastor i la sirena fins a la rauxa violenta de la tramuntana”, escrivia en un article.

Escriptor generacional

La seva obra va ser reconeguda, però, amb alguns dels més importants premis del país, com el Sant Jordi l’any 2013 per Dies de frontera (un reconeixement que, vista la deriva, ha contribuït més a prestigiar el mateix premi, més que no pas el premi a l’autor), el Crexells l’any 2009 per l’extraordinària i meravellosa Els jugadors de whist, o el mateix Premi Nacional de Cultura l’any 2014, entre d’altres premis.

A banda de la faceta de creador literari va contribuir a la difusió de la literatura juvenil i va consolidar una veu pròpia com a crític literari, tot defugint els llocs comuns de determinats noms, premis i circumstàncies habituals.

Nascut a Figueres el 1963 es va convertir en un escriptor generacional que va reivindicar aquells elements culturals que van formar caràcters i personalitats: les infinites lectures juvenils, la música, el cinema, els còmics… que avui dia formen part de la nostra educació sentimental. En la seva obra, va tenir l’habilitat de no repetir-se i cada nou llibre obria un nou ventall de possibilitat i una àmplia gamma de recursos literaris. Els seus llibres eren dels que es llegien i passaven a la pila de futures relectures.

Queda la seva obra

Era habitual veure passejar Vicenç Pagès Jordà pels volts de Torroella de Montgrí o trobar-lo en algun esdeveniment cultural. Fa uns anys vam compartir la presentació dels nostres respectius llibres La música i nosaltres i La volta al Rock a 33 revolucions en un acte organitzat pel festival In-Somni i encara a la darrera edició de la fira Indilletres vam estar una bona estona repassant discografies dels Smiths i altres noms il·lustres de les nostres vides musicals. La música com la vida. En l’àmbit editorial Pagès Jordà va col·laborar en alguns números de la revista Encesa Literària que hem publicat a Edicions Cal·lígraf. Al primer número de la revista hi havia un meravellós article i entrevista amb el poeta Juan Luis Panero, que va viure també a Torroella de Montgrí, i també vam publicar algun dels seus contes en números successius.

Cercles d’infinites combinacions, La febre groga, Carta a la reina d’Anglaterra, En companyia de l’altre, La felicitat no és completa, De Robinson Crusoe a Peter Pan, Els jugadors de whist, Dies de frontera, La música i nosaltres, Memòria vintage: del primer home a la Lluna a Pulp Fiction.  

La millor manera de recordar Vicenç Pagès Jordà és la lectura dels seus llibres.