Dimecres, 25 de novembre de 2020 - Edició 853
La República

[Lectures] Un editor despullat

Diari íntim d’un editor. Ouyang Yu. Traducció de Jorge Salavert. Lletra Impresa Edicions. Gandia, 2020. 180 pàgines, 16,50 €

Ramon Moreno
Ramon Moreno 06/07/2020

Tot i que l’escriptor xinès resident a Austràlia Uuyang Yu, és un autor certament prolífic, amb més d’un centenar d’obres publicades en el camp de la poesia, la crítica o la traducció, Diari íntim d’un editor és la seva segona novel·la. Yu ha rebut també algunes distincions i premis per les seves obres i ha estat durant molts anys responsable de la revista literària Otherland.

Diari íntim d’un editor és una breu novel·la escrita en format diari, en la que un editor desconegut (sens explica que el document va ser perdut en un tren) narra de manera obsessiva les seves aventures sexuals.  És un home de mitjana edat que treballa com a editor en una editorial governamental en la qual no pot exercir el seu ofici de manera lliure, atesos els condicionants imperants en el món editorial xinès. Les seves propostes de publicacions i traduccions són sistemàticament rebutjades i s’ha de consolar publicant autoedicions de poetes mediocres i sense massa futur. Desencantat de la seva vida i allunyat del sistema política, la seva posició li permet un seguit de corrupteles que aprofitarà per a enviar la seva família a Austràlia i desviar-hi allà els diners manllevats. Es converteix en un “oficial despullat” (o més aviat en un “editor despullat” com indica el títol original del llibre en anglès), en algú que no té res a perdre si l’enxampen.

Però realment el diari d’aquest editor és un relat de les aventures sexuals del protagonista, explicades de manera crua i detallada. Un successió d’encontres sexuals, preferentment amb prostitutes, que queden en cert moment absolutament desvestits de qualsevol erotisme o sensibilitat. Convertit en el seu propi epicentre, el seu narcisisme i gairebé misantropia, fan que les trobades sexuals, explicades sense embuts, sigui dures i tendents a obtenir un major plaer.

Tanmateix aquest relat ens permet apropar-nos a la dura realitat de les prostitutes xineses, joves en molts casos que han fugit del món rural cap a la ciutat en busca d’una improbable fortuna. La vida de l’editor es mou en una rutina sense esperança la fugida (física a Austràlia i personal a través del sexe) es converteixen en els seus únics arguments vitals. Les dues facetes d’un personatge que se’ns pot fer odiós en allò personal i pel que podem arribar a sentir alguna simpatia política.

Tot i ser un dietari, el text se’ns presenta literàriament treballat, amb paràgrafs  per a la reflexió política i social i també per la literària. Per les pàgines de Diari íntim d’un editor hi circulen els noms de Robert Bolaño o Emil Cioran o l’evident Marquès de Sade al costat de Nabókov, a banda de noms propis de les lletres xineses i japoneses aquí més desconeguts.

El diari acaba abruptament, després d’una reflexió sobre Confuci i, un cop eliminat tot rastre que pogués delatar els seus actes, després de s’emetés una ordre contra l’editor. “Estaré preparat, més despullat que mai, amb els comptes bancaris a zero i esfumada tota la carn que estava relacionada amb mí (…). Quan m’ho demanin, també estarà despullada de dades la meva memòria, la qual ja no té res, tan despullada com l’11-S”. La resta ens ho imaginem.

Relacionats