Divendres, 27 de gener de 2023 - Edició 1646
La República

Els llibres de la setmana

Una tria entre els darrers títols publicats

Ramon Moreno 12/02/2022

El llibre d’Elionor, d’Antònia Carré-Pons (LaBreu Edicions, 124 pàgines, 14,00 €). Narrativa. Estructurat en tres seqüències de 13 breus capítols cadascuna, la narració ressegueix l’evolució interna del personatge principal des del patiment més irracional, el qüestionament d’aquest dolor i l’arribada a una mena d’alliberament on Elionor recupera una certa serenitat en la percepció del món i d’ella mateixa. Dotada d’una sensibilitat molt fina, percep coses que la majoria de la gent no veu. Com a totes les persones, la vida li planta al davant destrets que la trasbalsen enmig de les accions més quotidianes: quan surt a passeig, si visita uns amics o pren una copa en un bar. Influenciada potser per la lectura bíblica, primer hi reacciona amb sorpresa, abnegació i paciència, però a poc a poc es va traient la crosta de la submissió de dins. El patiment, l’esperança i la saviesa són les tres fases del camí que segueix l’Elionor fins a la serenitat. Antònia Carré aconsegueix introduir el lector en una atmosfera onírica, salvatge i cruel a vegades però sempre carregada de bellesa i d’emoció, que pràcticament obliga a estimar, a encoratjar aquesta Elionor fràgil i alhora forta que ens fa veure el que no veiem o no volem veure.

Lilinne i les bombolles de sabó, de Jordi Estrada (Edicions de 1984, 320 pàgines, 18,00 €). Narrativa. Durant l’estiu del 1872, un escriptor famós en hores baixes i la seva jove neboda passen uns dies de vacances a Banyeres de Luixó, una petita ciutat balneària a tocar del Pirineu català. Al llarg d’aquesta estada, oncle i neboda compartiran converses i situacions que trasbalsaran no solament la plàcida vida local, sinó també la seva pròpia existència. Sobretot la de Caroline, Lilinne per al seu oncle, el novel·lista Gustave Flaubert. Una neboda que, educada i maridada en el marc d’una societat burgesa i aparentment avançada, pren consciència de la seva llibertat i es mostra oberta a experimentar, tot desafiant i transgredint costums, tabús i convencions. Diverses circumstàncies i contratemps ambientals —una gran secada, una estranya passa d’estiu i uns crims esgarrifosos— contribuiran a convertir aquesta història de sentiments i idees enfrontades en un relat farcit d’infortunis, interessos ocults i fosques obsessions.

Una dona valenta, de Joy Harjo (Lletra Impresa, 288 pàgines, 18,50 €). Memòries. Envoltada de mitologia tribal i records ancestrals, de música i de poesia, Joy Harjo desgrana en aquest llibre de memòries el seu itinerari vital fins a arribar a la poesia i esdevenir música i escriptora. Nascuda a Oklahoma, destinació final del Sender de les Llàgrimes (la ruta del desterrament dels indis americans durant el segle XIX) Harjo va suportar durant la infància un padrastre dèspota que maltractava la família. Més tard, va haver de sobreviure a dos marits que reproduïen aquell funest model d’home. Per superar tanta tristesa, l’escriptora es va construir un refugi sustentat en la imaginació i va trobar recer en una vida espiritual profunda, unida a la força de la natura i als seus avantpassats. En aquestes memòries Harjo dibuixa amb fermesa i lirisme els camins enrevessats de la traïció i de l’amor, repassa el puzle dels somnis esmicolats i fa una empenta decidida i ferma per recompondre’n les peces.

Les llàgrimes del dictador, de Ramon Breu (Edicions de l’Albí, 176 pàgines, 19,00 €). Narrativa. El diumenge 28 d’octubre de 1973 tot estava a punt perquè a les 5 de la tarda el millor futbolista del moment, Johan Cruyff, saltés a la gespa del Camp Nou, debutés amb el Barça i encetés una era en què el futbol blaugrana arribaria a la categoria d’orfebreria artística.
Hores abans, però, a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Totes les Gràcies, al carrer Entença de Barcelona, molt a prop de la presó Model, la policia va irrompre en el temple amb metralletes, pistoles i porres en mà per detenir 113 membres de l’Assemblea de Catalunya, la instància antifranquista més potent, més valenta i més singular de tot l’Estat espanyol que havia desafiat la dictadura. Les llàgrimes del dictador constitueix un relat de relats sobre aquell moment històric amb personatges semblants als que el van protagonitzar. La consciència històrica es fon amb la recreació literària a través d’històries personals que configuren un calidoscopi de la vida d’homes i dones d’aquell període, dels seus afanys i flaqueses, dels seus projectes i de les seves misèries, de la seva generositat i del seu sacrifici, on tot plegat forma i teixeix una societat que pugnava per sortir d’un llarg túnel de misèria moral que un estat policial, malgrat els plors del dictador, s’entestava a mantenir. Retalls d’un temps històric apassionant d’on ha sorgit el nostre present.

Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster (Edicions 62, 288 pàgines, 19,00 €). Assaig. Coincidint amb el centenari del naixement de Joan Fuster i també amb els seixanta anys de la publicació d’aquest llibre que va ser també el primer publicat per l’editorial, Edicions 62 recupera la que, és, sens dubte, l’obra més coneguda de Fuster i una de les més emblemàtiques. Suposava el primer intent seriós de presentar una visió estructurada de la realitat del País Valencià. Un assaig interpretatiu, concebut alhora com una reflexió sobre la història i la identitat i com una proposta de futur, de transformació del present. Al cap de seixanta anys, aquesta nova edició evidencia, doncs, la pervivència d’una obra que ha estat fonamental per repensar la identitat de catalans i valencians, i que amb el temps s’ha convertit en un clàssic. Tot plegat fa evidents, també, l’encert, la riquesa i la vitalitat d’un catàleg editorial que durant sis dècades ha nodrit la cultura de totes les terres de parla catalana. Aquesta nova edició s’enriqueix amb un pròleg de Salvador Ortells Miralles, director de l’Espai Joan Fuster, i amb una nota de Francesc Pérez i Moragón sobre el periple del llibre amb la censura.