L’escàndol de Marc Puigtió ha estat l’última gota que ha vessat un got ple de decepcions, transformant-se en el símptoma inequívoc d’un model exhaurit. Davant Junts que espera la decisió de Puigdemont, les comarques de Girona no es poden permetre caure en la resignació. El perill és real i imminent: o bé l’anestèsia d’un PSC que vol convertir el territori en una sucursal grisa de la gestió burocràtica espanyolista, o bé el verí d’Aliança Catalana, que utilitza la bandera per dividir el poble en lloc d’alliberar-lo.
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) no passen pel seu millor moment; les urnes i els debats interns així ho demostren. Però la debilitat no s’ha de traduir en paràlisi, sinó en audàcia. Si volen sobreviure i ser útils a la ciutadania, han d’abandonar el tacticisme partidista i les velles picabaralles de sigles. Girona ciutat ja va marcar el camí en aquesta legislatura: el pacte de govern entre Guanyem, Junts i ERC, encapçalat per Lluc Salelles va demostrar que, quan es posen els objectius nacionals i socials per damunt, es poden bastir alternatives potents de transformació. Ara cal fer un pas més, amb la generositat de saber que l’hegemonia conservadora ja no és l’única opció de país.
És l’hora de formalitzar un front ampli, independentista, d’esquerres, socialdemòcrata i radicalment democràtic a totes les comarques gironines, per a les pròximes municipals i si s’anticipen les espanyoles preparar una candidatura independentista per anar a Madrid a explicar el conflicte polític entre els Països Catalans, Euskal Herria i Galizia amb una Espanya on el franquisme encara continua viu a moltes institucions del poder central. Un Front independentista a Madrid que no participa del règim espanyol i que utilitza aquella veu per exigir la independència.
Aquesta aliança no ha de ser un simple acord de despatxos entre la CUP i ERC; ha de ser un espai obert de bat a bat a corrents independents, moviments socials i col·lectius locals que volen defensar la terra, la llengua i els serveis públics. S’ha d’escampar aquesta fórmula poble a poble, vila a vila, des de l’Alt Empordà fins a la Selva, passant per la Garrotxa i el Ripollès, adaptant-se a la realitat de cada municipi per esdevenir un dic de contenció infranquejable.
La generositat política ja no és una virtut opcional, és una obligació històrica. Calen llistes transversals, lideratges compartits i programes centrats en la justícia social i l’alliberament nacional per recuperar la il·lusió de la gent. Si la CUP, ERC i els independents gironins no assumeixen el repte de liderar aquest front comú amb contundència, deixaran el camp lliure a la sociovergència o Aliança Catalana que busca aquests milers de vots orfes. El futur de Girona es decideix ara, des de baix i a l’esquerra: formem el front o acceptem la derrota. Podem protagonitzar aquesta revolta des de les bases de la CUP i ERC i els seus entorns, i revitalitzar l’independentisme quasi deu anys després de l’1-O.
