La televisió pública de Catalunya ha patit un fort patacada aquest juliol. Després de vint-i-tres mesos consecutius al capdavant de les audiències, TV3 ha après la lliçó de la pitjor manera possible: cedint el tron a La 1 de TVE. Tanmateix, reduir aquesta caiguda a un simple «efecte Mundial» seria fer una lectura superficial i complaent d’un problema molt més profund. La pèrdua del lideratge destapa les vergonyes d’una cadena en plena deriva editorial i de continguts, cada cop més allunyada del seu propòsit fundacional.
Les xifres de la desfeta: el tsunami de La 1
Les dades de DOS30′ i Fifty5Blue no deixen cap mena de dubte. La 1 d’RTVE ha aconseguit un 16,6% de quota mensual a Catalunya, impulsada de ple per les retransmissions del campionat de futbol i la victòria de la selecció espanyola. Per la seva banda, el canal principal del 3Cat s’ha enfonsat fins a un 11,4%, registrant una caiguda d’1,5 punts respecte al juny, mentre la pública estatal creixia quatre punts en terreny català.
- La final del Mundial: La pròrroga va registrar 054.000 espectadors (66% de quota) a La 1 a Catalunya, sumats als 477.000 de 2Cat (15,3%).
- Domini absolut: La 1 va monopolitzar el 40,3% de l’audiència total a Catalunya durant la jornada del triomf de l’equip de Luis de la Fuente.
- Impacte global: Més de 38,4 milions d’espectadors únics a tot l’Estat van connectar amb les emissions de la plataforma pública espanyola.
De la pèrdua de directe a l’«espanyolització» del relat
Però el triomf d’RTVE no s’explica només pel futbol. La veritable crisi de TV3 rau en la seva incompareixença editorial i de graella:
La deserció de l’estiu: Mentre La 1 mantenia la febre del directe després del torneig amb espais com Mañaneros 360 o Malas Lenguas, TV3 abandonava l’audiència amb una programació d’estiu infestada de refrits i repeticions, incapaç d’oferir cap al·licient informatiu o d’entreteniment fins a la tornada dels capítols finals de Com si fos ahir.
Aquesta manca de múscul ve acompanyada d’una mutació ideològica i de focus informatiu que genera un malestar profund en l’espectador tradicional:
- Pèrdua de la mirada nacional: TV3 s’emmotlla cada cop més a l’agenda marcada des de Madrid.
- Continguts en clau estatal: Presència disproportionada d’informacions de marcat caràcter espanyolitzant —des de la cobertura gairebé domèstica d’esportistes o tenistes madrilenys fins a la dinàmica de la política estatal— en detriment d’un relat pròpiament català i de país.
- El Mundial des del prisma de la «Roja»: La renúncia a oferir una narrativa pròpia o distanciada ha deixat el camp lliure perquè l’eufòria per la selecció espanyola arrasés l’audiència sense cap mena d’alternativa competitiva a la graella catalana.
TV3 no només ha perdut el lideratge de les audiències mensuals; en el camí, ha deixat al descobert un canvi de rumb estructural on la manca d’aposta pel directe i la dilució del marc nacional amacen d’arrossegar la cadena a una pèrdua irreversible d’identitat i d’espectadors.
Cal recordar que malgrat tot ERC i Junts tenen majoria al Consell d’Administració, però les seves guerres internes acabant donant la majoria al PSC
A TV3, que sembla ser ja no és diu així, cal que vigilin amb l’ús del català. Es reiteren faltes esgarrifoses que l’audiència acaba malaprenent. Ni els periodistes parlen bé. Programes estil spanishtan. Els anuncis en castellà, entrevistes en castellà… notícies importants de Catalunya que ni s’esmenten perquè no deu interessar als directius…TV3 JA NO ÉS LA NOSTRA!! No sorprèn el desinterés.