Davant l’espanyolització, la nostra millor defensa: la catalanitat universal de Casals i Gaudí
La recent visita del papa Lleó XIV a Catalunya ha deixat una empremta que dista molt de l’esperit de concòrdia que hauria de caracteritzar un viatge pontifici. En lloc d’esdevenir un espai de retrobament i llibertat, el pas del pontífex ha posat de manifest, de manera crua, l’asfixia institucional i cultural que pateix el país. L’escenari visible no ha estat el d’una Catalunya autònoma i respectada, sinó el d’un territori sota un estret control de l’espanyolisme més ranci, on la catalanitat, la llengua i els símbols propis han estat arraconats i sotmesos a severes restriccions sota el pretext de la seguretat.
Durant aquests dies, s’ha fet evident una degradació alarmant de les nostres competències i de la nostra dignitat nacional. Hem vist uns Mossos d’Esquadra totalment supeditats i diluïts sota el comandament de la policia espanyola, relegant el cos propi de la Generalitat a un paper subaltern en la seva pròpia terra. La culminació d’aquesta imposició es va viure de forma gairebé grotesca a l’aeroport del Prat durant el comiat del Papa. Les imatges d’una pista plena de militars, amb el president de la Generalitat rebaixat a un paper testimonial enmig d’un desplegament de força aliena, són el retrat patètic d’una institució intervinguda i despullada de la seva sobirania.
La voluntat de silenciar la veu del poble català va assolir el seu punt més indigne amb l’episodi dels 600 cantaires. Un grup d’artistes que pretenia expressar-se pacíficament a través de la música va ser retingut durant quinze minuts i posteriorment expulsat per la porta del darrere. Aquest intent deliberat d’invisibilitzar la protesta i d’amagar qualsevol mostra de dissidència davant de la delegació vaticana constitueix una imatge de repressió inconcebible en una democràcia europea, generant una profunda i legítima indignació social.
🔴 #VisitaPapaRTVE | El papa León XIV embarca en el aeropuerto de El Prat, Barcelona, en dirección a Gran Canaria, tercera parada de su visita a España pic.twitter.com/YbRy7ZEZGT
— Radio 5 (@radio5_rne) June 11, 2026
Davant d’aquest desplegament de forces i de censura, és impossible no recordar les cèlebres paraules de Pau Casals davant l’Assemblea de les Nacions Unides: “I am a Catalan… Catalonia had the first Parliament, much before England. And Catalonia had a beginning of United Nations.” Casals ens va recordar al món que som una nació de pau, de pacte i de llibertat. El contrast entre aquell esperit universal i la realitat d’una Catalunya militaritzada i emmudida durant la visita papal és colpidor. Un país de pau no necessita l’exhibició de la força per reafirmar-se; la dignitat d’un poble no es pot expulsar per la porta del darrere ni es pot amagar sota cap protocol imposat.
