El ministre Albares assegura que no queden «objeccions legítimes» entre els estats membres i redueix l’oposició a una maniobra partidista per afavorir l’oposició espanyola.
L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea continua encallada en un bucle de promeses incomplertes i justificacions polítiques per part de l’executiu de Pedro Sánchez. Malgrat els mesos de negociacions i els successius ajornaments en el si del Consell d’Afers Generals, el govern espanyol ha trobat un nou argumentari per espolsar-se les responsabilitats de sobre: el partidisme de l’oposició.
El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha afirmat aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio que els líders europeus que encara bloquegen la mesura no ho fan per motius tècnics, jurídics o pressupostaris, sinó exclusivament per fer «un favor» al Partit Popular. Segons el cap de la diplomàcia espanyola, «no queda cap objecció legítima per part de cap estat de la UE» per evitar la unanimitat necessària, titllant l’actual situació de «vergonya» provocada per «objeccions partidistes».
Aquestes declaracions arriben just el dia abans d’un nou debat clau a Brussel·les sobre drets lingüístics i ampliació. Davant la manca de resultats tangibles des que Espanya va presentar la sol·licitud oficial, Albares ha optat per endurir el to diplomàtic i ha llançat un advertiment de cara al futur: el govern espanyol considerarà «impensable» que s’incorpori «una sola llengua més» a la UE fruit de noves ampliacions si abans no s’aprova l’estatus oficial del català, el basc i el gallec.
Amb aquest nou gir narratiu, la Moncloa intenta desviar el focus de la seva pròpia incapacitat per convèncer els socis comunitaris, transformant una reivindicació històrica i un compromís d’investidura en un capítol més de la pugna domèstica entre el PSOE i el PP.
