Josep Costa lidera la defensa de la inviolabilitat parlamentària i exigeix al Suprem la seva total absolució

L'exvicepresident del Parlament fa un pas històric per blindar la presumpció d'innocència i els drets dels diputats enfront de l'amnistia

|

- Publicitat -

L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha fet un pas endavant molt significatiu en la defensa de les garanties democràtiques en presentar un incident excepcional de nul·litat davant el Tribunal Suprem. Amb aquesta acció jurídica de fermesa, Costa busca que el text judicial ratifiqui de forma definitiva la seva innocència i la sentència absolutòria que ja va dictar en el seu dia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), rebutjant una amnistia que considera innecessària per a algú que no ha comès cap delicte.

Publicitat

L’escrit de Costa destaca com una defensa impecable dels valors democràtics fonamentals. En lloc d’acollir-se a una via d’extinció penal generalitzada, l’exvicepresident reivindica que la seva gestió a la Mesa de la cambra catalana (al costat de Roger Torrent) va ser plenament legítima i emparada en la llibertat d’expressió. En aquest sentit, Costa sosté amb determinació que una absolució prèvia és la màxima expressió de justícia i que aplicar-li l’amnistia de manera automàtica podria distorsionar la seva immaculada presumpció d’innocència.

 

Una batalla per la inviolabilitat del debat parlamentari

 

La iniciativa de Josep Costa obre una oportunitat clau perquè l’alt tribunal es pronunciï sobre qüestions de fons de gran rellevància institucional que havien quedat arraconades, com ara la inviolabilitat parlamentària i el principi de no imperativitat del mandat. El recurs planteja una impugnació autònoma i exigent, recordant que el debat polític sobre l’autodeterminació o la monarquia dins d’un Parlament mai hauria d’haver estat objecte de persecució penal.

A més, el jurista vincula el seu cas amb els estàndards més exigents d’Europa, assenyalant que si el Suprem refusa analitzar el fons de la qüestió, s’hauria de recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Amb aquesta sòlida estratègia, Costa no només protegeix la seva pròpia reputació com a representant públic, sinó que també posa els fonaments per blindar els drets polítics i la independència de les cambres legislatives de cara al futur.

 

Publicitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí