Junts per Catalunya ha llançat un dur embat institucional en anunciar el seu boicot oficial a l’acte d’homenatge a Pau Casals organitzat pel Congrés dels Diputats. A través d’una contundent carta formal adreçada directament a la presidenta de la cambra baixa, Francina Armengol, el partit ha comunicat que cap dels seus representants a Madrid, al Parlament de Catalunya ni a l’Ajuntament de Barcelona participarà en el que consideren una descontextualització i una operació d’«espanyolització» del perfil del cèlebre violoncel·lista.
La missiva, signada per la cúpula de la formació —incloent-hi el secretari general, Jordi Turull, i la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras—, justifica la plantada per «una raó de fons». Segons Junts, el format de l’acte triat per les Corts espanyoles omet conscientment el compromís inequívoc de Casals amb Catalunya, la seva ferma oposició a la dictadura franquista i el fet que va morir l’any 1973 a l’exili de Puerto Rico sense haver volgut tornar mai a una Espanya sota el jou feixista.
«Sóc català»: Un llegat indestriable
En el text, la formació independentista recorda de forma explícita la històrica intervenció de Pau Casals davant les Nacions Unides l’any 1971, on va pronunciar el cèlebre discurs del «I am a Catalan» abans d’interpretar El Cant dels Ocells. Junts argumenta que homenatjar el músic exigeix, de manera obligatòria, reconèixer el seu catalanisme i defugir qualsevol temptació d’apropiació per part del relat estatal espanyol.
Lamentable silenci de la Fundació Pau Casals
Així mateix, el partit ha situat la llengua com a línia vermella, assenyalant que el primer pas per respectar la seva memòria és que l’acte institucional es desenvolupi íntegrament en català, la llengua materna i d’expressió del mestre. Amb aquesta absència en bloc, Junts eleva la tensió amb la presidència del Congrés i acusa les institucions de l’Estat d’intentar aigualir la dimensió política i la identitat d’un dels símbols culturals més universals de Catalunya. Recordem el trist paper i silenci de la fundació Pau Casals.
