Antecedents:
Nova sentència del TSJC contra el català. Res de nou. 1650, Felip IV: “Cal imposar a Catalunya el usos y costums castellans”. Des de llavors, llarga i coneguda llista de decisions negatives. Calvo Sotelo (UCD) “Cal fomentar l’emigració de gents de parla castellana a Catalunya per assegurar el manteniment del sentiment espanyol”. Rajoy, llei Wert: “El nostre interès és espanyolitzar als nens catalans”.
El català perd presència social. Colonització. Forma part de les diferents pressions del estat amb demostrada complicitat de partits espanyols a Catalunya, grans mitjans, militants, votants.
Surten reaccions aïllades de algun partit polític, associacions, que centren com objectiu prioritari la “defensa” del català. Es coherent, just, legítim. L’atac al català, és un parany del estat espanyol per desviar la atenció del independentistes? La immigració massiva, desproporcionada i indiscriminada, incrementa un electorat poc o gens identificat amb la identitat catalana, on treballen i viuen.
Fets objectius:
- Baixa cada any el % del electoral que “sent” la identitat catalana i defensa el català.
- Molts polítics, partits, mitjans, medis de comunicació, organitzacions, autoconsiderats “catalans” no fan res per defensar-lo. Pitjor: estan decididament en contra. No cal posar noms. “Arriba un moment en què el silenci és traïció” LUTHER KING.
- El “segment” contrari al català es molt més gran i creix molt i ràpidament.
- La exigència del català per poder treballar es converteix en amenaça per els no catalans. Genera rebuig. Fa por.
- Existeix un pla ampli i coordinat per atacar-lo.
- No existeix un pla comú per defensar-lo.
- La immersió aprovada per el parlament català es anul·lada per el TSJC només amb la denuncia de una família. Qui assegura que no imposi el 40, el 50% o més quan ho cregui oportú perquè ho demani qualsevol organització, partit, família…?
- El parlament català no té autoritat per decidir sobre la llengua catalana.
Conclusió: Futur es previsible: negatiu. Segles defensant el català depenent de Castella primer, del estat espanyol, després, fracassa. Ha estat, es, inútil. Defensar el català en tant Catalunya sigui “dependent” no té futur. En canvi, genera rebuig. Cal insistir en aquesta via…?
Dos segments:
- El cada vegada més minoritari, amb identitat real catalana, que defensa la llengua, però no té projecte de persuasió, motivador, per afegir votants. Al contrari: preocupa, espanta al altra segment.
- El cada vegada més majoritari, que no sent la identitat catalana, i/o que se sent perjudicat si se l’hi imposa, se l´hi exigeix, el català. Per això rebutja una possible independència.
Què compraria la majoria de l’electorat
El neuromárketing demostra que el que motiva, “mou”, és “passar de malament a bé, de bé a millor, a molt millor… o evitar el camí contrari”.
Quins “BENEFICIS” son “motivadors” per a la gran majoria:
- optimitzar la seva qualitat de vida: sanitat, educació, serveis, treball, seguretat, etc. També: democràcia real, millor futur en tot…
Es demostra que “depenent” del estat espanyol això millora cada any? No. Al contrari. S’informa als dependentistas quant guanyarien amb la independència? No. No existeix cap pla de comunicació seriós, rigorós, que persuadeixi, al enorme segment majoritàriament “comprador” del beneficis per a ells, les seves famílies, activitats professionals.
La defensa, sempre justa, llegítima!, del català com a prioritat, atrau… o allunya a la majoria de votants? Es el que “compra” el segment majoritari creixent? No. Cal ser realistes! El “realisme” és irrenunciable en qualsevol estratègia.
Pot servir la independència de USA?
Es discutia la nova constitució. Llengua oficial. Anglès i alemany, empatats. Van decidir no concretar per centrar-se en lo que sí era de interès clarament comú: els beneficis de la independència. Van marginar allò que podia frenar-la.
Conclusió
Espanya podia haver estat com Suïssa, però ha estat, és!, Castella.
Defensar el català mentre Catalunya sigui dependent es un esforç inútil. La demografia “catalana”, disminueix ràpidament. Això perjudica.
“En tant Catalunya sigui dependent d’Espanya, continuarà la colonització del nacionalisme castellà”.
Si realment es vol, no sols defensar sinó consolidar el català com a llengua dominant, única, a Catalunya, s’ha de materialitzar, indispensablement, la independència. Només a través de la independència serà possible tenir un estat propi amb llengua pròpia!
Opcions:
- Mantenir actuacions aïllades en defensa del català, sense cap proposta, benefici, del seu domini a nivell professional, social y depenent del estat espanyol que pot actuar com i quan vulgui. Resultat conegut des de fa segles que s’intenta. Via morta!
- Català, en “silenci”. Com fan fer a USA: no començar per desacords.Concentrar-se en els molts valors, beneficis, desitjats per la majoria del electorat. Arguments persuasius de molt “ample espectre”. Adreçar-se al gran segment de votants amb interessos comuns, que la independència pot satisfer: molt millor nivell de vida, de democràcia, desenvolupament, treball, progrés, etc. I un cap aconseguida la independència, como fet natural, lògic: el català idioma oficial.
Només des de la independència, té possibilitats Catalunya de consolidar la seva llengua.
Què es el coherent…
