ACN Brussel·les – El Consell de la Unió Europea ja està elaborant l’informe jurídic sobre l’oficialitat del català, un document que diversos estats membres exigien com a condició indispensable perquè el debat sobre les llengües tornés a la taula dels 27. Així ho ha confirmat el ministre d’Assumptes Exteriors espanyol, José Manuel Albares, en una atenció als mitjans aquest dilluns des de Brussel·les, on ha assegurat que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE també “avança” a nivell tècnic després que països com Suècia o Finlàndia expressessin els seus dubtes sobre la qüestió. Si bé el dirigent socialista no ha anticipat possibles dates sobre la finalització de l’informe, confia que el document arribi “al més aviat possible”.
Durant la mateixa compareixença, Albares ha dit que manté un contacte “freqüent” amb la secretaria general del Consell de la UE -encarregada de tirar endavant l’informe- i ha reivindicat novament que el foment del multilingüisme a la Unió Europea és una forma de “protegir la identitat nacional espanyola” en línia amb el que promouen els tractats de la UE.
En aquest sentit, fonts oficials d’Exteriors han assenyalat que Albares ha tractat aquest dilluns amb el seu homòleg polonès, Radoslaw Sikorski, l’oficialitat de les llengües cooficials a l’Estat. Segons les mateixes fonts, ambdós han acordat fer “un pas més” a través d’una reunió dels seus respectius secretaris d’estat de la Unió Europea, una trobada que se celebrarà “pròximament” i que ha de servir perquè Varsòvia -que ostentarà la pròxima presidència rotatòria del Consell de la UE- continuï “impulsant” l’oficialitat.
Al mateix temps, Albares ha posat en valor <a href=”https://www.acn.cat/new/f43e04eb-0a9d-4765-8905-84f8aa108674/texts”>el memoràndum que va presentar el novembre del 2023</a> per evitar que altres llengües utilitzin el cas del català per demanar l’oficialitat i ha defensat que la qüestió no s’ha de veure com “un afer polític”. “Milions d’espanyols s’expressen en llengües cooficials […] i jo sempre explico que totes les forces polítiques espanyoles s’han de trobar en aquest punt”, ha assenyalat.
<strong>Últims passos</strong>
L’anunci d’Albares arriba després de diversos mesos en què <a href=”https://www.acn.cat/new/39ac61d2-1557-447d-93a1-cb94b3936791/texts”>no es tenia constància que el govern espanyol hagués demanat formalment al Consell un informe jurídic</a> sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. Per a diversos estats membres, aquest document era una condició ‘sine quan non’ perquè el tema de les llengües pogués avançar en l’àmbit comunitari, ja que posaria xifres als costos derivats de la mesura i aclariria dubtes jurídics.
Tot plegat es produeix una setmana després que Albares <a href=”https://www.acn.cat/new/94324446-5096-4202-9161-ec98845c4f7e/texts”>demanés formalment a Polònia</a> que se segueixi impulsant la petició per reformar el règim lingüístic de la Unió Europea i s’incorporin el català, el basc i el gallec com a llengües oficials. De fet, el govern polonès va afirmar la setmana passada que tornaria a portar l’oficialitat de les tres llengües al Consell “hi ha voluntat” entre els estats membres.
<strong>Antecedents</strong>
L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE va elevar-se per primer cop a nivell ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, la qüestió no ha tornat a la taula dels 27 des de principis de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’Estat- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals.
Al llarg del darrer semestre del 2024, durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, la qüestió del català no s’ha posat sobre la taula. De fet, en l’últim Consell d’Afers Generals de la presidència hongaresa que se celebrarà aquest dimarts 17 de desembre, tampoc es preveu que l’oficialitat del català estigui dins l’agenda dels 27.
<strong>Ús del català a l’Eurocambra</strong>
En paral·lel a les negociacions entre estats, Albares va reactivar la batalla pel català a l’Eurocambra enviant el setembre passat una nova carta a la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola en què sol·licitava que el català, el gallec i el basc puguin fer-se servir als plens de la cambra, alhora que li demanava poder “abordar personalment” amb ella la petició.
Precisament aquest mes de desembre, <a href=”https://www.acn.cat/new/703c5ff5-218b-4a28-8c1e-b54043789078/texts”>Albares es va reunir a Brussel·les amb Metsola</a> per abordar el tema i rebre actualitzacions sobre els avenços del grup de treball de la cambra de Llengües dels Ciutadans -del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López- sobre la viabilitat de l’ús del català, el basc i el gallec.
Els processos al Parlament Europeu i al Consell van per separat i cadascú té els seus ritmes. A priori, l’ús del català a l’Eurocambra és més factible, ja que per tirar-la endavant cal una majoria a la mesa de l’Eurocambra -l’anomenat ‘Bureau’- on un dels membres és l’eurodiputat del PSC Javi López. La clau per aconseguir la majoria és el grup liberal, on des que no hi ha Cs les opcions són més viables.
