ACN Barcelona – Diversos professionals han testificat aquest dimarts que ells mai van presentar pressupostos o factures a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre el 2013 i el 2018 tot i que hi apareixien les seves dades. Amb això, la fiscalia ha volgut reafirmar que l’aleshores directora de la ILC, Laura Borràs, i el seu amic i informàtic Isaías H. van presentar pressupostos falsos a nom d’altres persones per aparentar un concurs públic a través d’un contracte negociat menor i la concurrència d’empreses diferents. Tots coneixien Borràs o Isaías H. d’alguna manera, i han negat que autoritzessin Isaías H. a presentar pressupostos en nom seu.
El president d’una cooperativa audiovisual d’autònoms amb seu a Madrid ha explicat que l’informàtic es va donar d’alta com a soci de la cooperativa el juny del 2013, però després va descobrir que havia presentat un pressupost en nom de la cooperativa al febrer d’aquell any. A més, ha dit l’informàtic li va demanar alguna vegada que no aparegués el seu nom en una factura.
La treballadora d’una altra cooperativa ha explicat que Isaías H. va intentar fer-se soci però el van rebutjar perquè només ho volia ser per un sol projecte, cosa que l’entitat prohibia.
Una versió semblant ha estat la d’Aleix C., escriptor reusenc que coneixia Borràs i Isaías H. pel grup d’estudis literaris Hermeneia i un màster de literatura digital, que s’ha mostrat “al·lucinat” quan ha vist diversos pressupostos a nom seu presentats a la ILC.
Un altre testimoni ha estat el cunyat d’Isaías H., a qui li hauria demanat també les dades per presentar un pressupost en nom seu a l’ILC. El testimoni s’hi va negar perquè ell no era autònom i no podia emetre factures. En tot cas, ell no el va autoritzar, però ha reconegut diversos documents amb el seu nom que hauria presentat l’acusat.
També ha declarat una amiga d’Isaías H. a qui va ajudar durant uns mesos quan l’acusat patia una depressió i tenia molts problemes personals. Ella el va representar davant la ILC. No obstant, ha assegurat que ell mai va autoritzar-lo a presentar pressupostos ni factures en nom seu.
Una treballadora de la ILC ha explicat que Borràs li va dir que Isaías H. gestionaria el portal web si hi havia algun problema i es va reunir amb ell dos o tres cops, a més de veure’l de tant en tant a la seu de la institució. A més, ha assegurat que era Borràs qui decidia el nom de l’empresa que s’adjudicava cada feina.
Finalment, Joan Elies Adell, successor de Borràs al capdavant de la ILC, ha elogiat molt la vàlua professional d’Isaías H., a qui va conèixer fa més de 15 anys quan l’acusat va guanyar un certamen de literatura digital. L’ha comparat amb “Messi o Rafa Nadal”, i ha dit que tenia “duende”. Ha explicat que quan ell va arribar a la ILC, el juny del 2018, la institució estava paralitzada per la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol i perquè Borràs havia deixat el càrrec al gener. La seva intenció era reactivar la institució i sobretot la seva vessant digital.
Segons ell, Isaías H. era qui podia actualitzar els diversos portals web de la ILC, i el setembre del 2018 va enviar un correu electrònic a Borràs comentant-li que no podia contactar amb Isaías H. per arreglar alguns defectes de la web. Ell sospitava que potser tenien els telèfons ‘punxats’ per part del govern espanyol i que com que l’informàtic tenia problemes amb la justícia no volia col·laborar més. Al novembre els Mossos d’Esquadra van irrompre a l’entitat per demanar documentació sobre el cas que ara es jutja i immediatament després la web de la ILC va caure i desaparèixer. Elies no ha vinculat directament els dos fets, però ho ha trobat massa coincident.
Preguntat per factures certificades per ell sobre treballs fets en època de Borràs, ha explicat que els sis mesos sense direcció van endarrerir moltes factures. També ha explicat que ell va deixar el càrrec el març del 2019 i des d’un temps abans ja no es van adjudicar més feines a Isaías H.. En tot cas, ha negat que l’acusat fos “l’informàtic de la ILC”.
