Diumenge, 8 de Desembre de 2019 - Edició 500
La República

La riota judicial: Els 5 nyaps de Llarena en la instrucció del procés

Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem que porta la causa contra “el Procés” i que manté a presó els presos polítics del govern legítim català i els dos activistes civils, […]

Gerard Sesé
Gerard Sesé 23/10/2018
El magistrat Pablo Llarena / ACN

Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem que porta la causa contra “el Procés” i que manté a presó els presos polítics del govern legítim català i els dos activistes civils, acumula un seguit de bunyols durant la instrucció contra l’independentisme que estan convertint el processament en quelcom esperpèntic i grotesc. Aquí us fem un resum dels 5 nyaps que ja acumula Llarena i que es veuen amb estupefacció des de molts estaments de la societat catalana i europea.

1- Modificació del número d’expedient de la causa

Segons ha publicat Dirario16, Pablo Llarena va manipular el número d’identificació de la causa del Procés. Aquest número és el mateix que el del registre general d’entrada d’assumptes, i la seva manipulació està expressament prohibida al Reglament d’Aspectes Accessoris de l’Administració de Justícia. La causa del Procés hauria d’haver portat com a número d’identificació la Causa especial “3/2017” i no la “20.907/2017”.

Segons el mitjà citat, la intenció de Llarena era amagar la causa perquè resultés impossible, o molt difícil, comprovar després el compliment de les normes de repartiment i assignació de ponències per part de l’òrgan judicial. A més, s’hauria alterat l’ordre d’assignació del cas als magistrats del TS. Normalment, les causes especials es fan per ordre d’antiguitat i Pablo Llarena és l’últim de la llista.

2- Euroordre rebutjada per defecte de forma

Pablo Llarena va presentar una euroordre quan el govern a l’exili es trobava a Bèlgica però la justícia del país centreeuropeu la va rebutjar per un defecte de forma. De fet, la petició espanyola patia greus errors: en la documentació enviada no figurava cap ordre de detenció al territori espanyol, premissa necessària per emetre qualsevol ordre de detenció europea segons la directiva del Consell Europeu. Per això, el fiscal belga va preguntar Llarena quina és la reclamació que se sustenta l’euroordre i el magistrat espanyol va respondre que era la seva interlocutòria de processament. Però a la seva resposta, Llarena va escriure a la casella de la data, una xifra impossible, vaja, del futur: el “21/11/2018” i el fiscal belga va entendre que era una nova errada perquè Llarena va escriure la interlocutòria el 21 de març de 2018.

3- Confiar en Alemanya com a “gran estrateg”

Sovint, des de la caverna espanyola, s’ha descrit Pablo Llarena com “un gran estrateg” i un gran magistrat preparat de sobres per a dur a terme una causa tan gran i complexa com aquesta. Però, de moment, les seves estratègies no han tingut els efectes desitjats. Primer va esdevenir la riota europea quan va presentar i retirar les euroordres en funció de com bufava el vent. El revés més sonor va ser quan ‘l’estrateg’ va considerar que Alemanya entregaria el president Carles Puigdemont. Però el tribunal de Slesvig-Holstein va considerar que no hi havia delicte de rebel·lió i només de malversació. Llarena va retirar després l’euroordre.

4- Macroquerella per prevaricar

El jutge Llarena ha rebut una macro-querella ciutadana. L’associació ‘Querellants per la República’ va presentar una querella col·lectiva de 60 pàgines contra el jutge del TS per prevaricació amb l’aval de 3.418 signants. Concretament, la querella posa de manifest que Llarena i els tres magistrats de la sala segona del Suprem han vulnerat drets fonamentals dels ciutadans per “impedir l’exercici de drets cívics” dels votants catalans. També denuncien prevaricació judicial i que es vulnera l’article de la Constitució que parla del dret a la participació en assumptes públics.

5- Parlar amb els mitjans de comunicació en plena instrucció

El 23 de febrer d’enguany, Llarena, després d’un acte a Oviedo, va atendre els mitjans per a parlar de la causa que instrueix. Mai un jutge en un cas tan mediàtic i internacionalitat i de transcendència política com aquest havia parlat als mitjans directament. Un fet que evidenciava la necessitat del jutge de justificar-se sobre per què creu que no són presos polítics els catalans que manté a presó preventiva. Un jutge es dirigeix a l’opinió pública a través d’un cap de premsa o a través de les seves interlocutòries. A més, en cap moment parlava de presumptes delictes sinó que els donava per fet.

Relacionats