Diumenge, 31 de maig de 2020 - Edició 675
La República

Virusánchez l’exterminador

Però l’Estat espanyol és el nostre enemic, treballa en contra nostra, l’únic projecte que té Espanya avui és la destrucció de Catalunya. I el maltracte cap a Catalunya durant aquesta crisi sanitària és un acte de guerra. De guerra bruta. 

Jordi Galves
Jordi Galves 26/03/2020

Amb l’excusa del virus Pedro Sánchez passa definitivament a la història com a Virusánchez, el bon exterminador que exterminarà. No us deixeu enredar, patufets meus, que no us enganyin més, que no hi ha cap altre govern al món que hagi decretat l’estat d’alerta per combatre el virus ni hagi militaritzat, a cop de decret, l’Estat. Tampoc és que la Xina Popular sembli un model democràtic de res. Tota aquesta comèdia sembla un atac alienígena com La guerra dels mons de Wells, sembla una magnífica excusa perquè Pedrogan Virusánchez, perquè Pedrovíric el Formós, al final faci aquest gran pacte de salvació nacional amb el PP, Mocs, Ciutadans i tots els ultranacionalistes espanyols al darrere d’aquest cop de palau. I és que la lluita contra el virus uneix una barbaritat però encara uneix més la lluita contra Catalunya. Senyores i senyors, l’únic que avui uneix Espanya és l’odi cap a Catalunya. L’exèrcit espanyol no està fent res de substancial contra la pandèmia que justifiqui ni un segon de televisió informativa. Es fa fotografiar fent veure que fa, fent veure que neteja un aeroport, fent veure que tenen alguna cosa a aportar a la societat quan només són vells tricornis, cornis devastats i mala llet. L’exèrcit espanyol és el protagonista d’una fabulosa campanya de propaganda, juntament amb la monarquia borbònica i la col·laboració sempre inestimable dels millors il·lusionistes de Catalunya. Ladies and gentlemen, menschen und mächte, amb tots vostès, Frau Colau, l’alcaldessa caqui. I també d’altres alcaldes de la zona més privilegiada de Catalunya, el cinturó metropolità, on el PSC competeix en espanyolisme radical amb Ciutadans. No és el disseny d’una societat meravellosa? L’adob imprescindible per a un important creixement de Mocs, el partit  d’Abascal.

L’exèrcit espanyol té menys poder contra el coronavirus que un bon equip de professionals de la neteja, entre d’altres coses, per l’experiència; l’experiència sempre és un grau. Perquè un exèrcit sempre té més inclinació a deixar-ho tot ple de sang i de vísceres, de cadàvers, com recorden aquelles grans proeses bèl·liques d’Alarcos, d’Acentejo, d’Annual. L’humanitari exèrcit espanyol ha sortit ara a la llum pública no pas per assegurar l’imperi de la llei sinó per intimidar. Per prevenir qualsevol temptació d’insurrecció independentista ara que l’Estat, la Corona, el Govern espanyol, tots trontollen i estan cada cop més desconnectats de la societat. Ahir Fernando Simón, el cap de les emergències sanitàries d’Espanya, explicava amb gran satisfacció —no verbal— com el coronavirus ja s’està estenent arreu de Catalunya amb una virulència gairebé comparable a la de Madrid. Ai, quina emoció. I és que l’estratègia premeditada de no tancar el principal focus peninsular de la malaltia ja està tenint les mortals conseqüències previstes. La uniformitat en la taxa de mortalitat de la malaltia arreu de l’Estat. Hi ha gent que s’estranya. Gent que afirma que no pot ser, que som uns malànimes per pensar malament. Com si no coneguéssim Espanya.

Com si els espanyolistes no pensessin, com Espartero, que perquè ells vagin bé, s’ha de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Com si no ens haguessin apallissat el primer d’octubre. Com si no haguessin assassinat els presidents Pau Claris i Lluís Companys. Com si no haguessin fet detencions arbitràries,  injustes, d’independentistes com la de Tamara Carrasco. Com si Valtònyc no tingués dret a cantar el que vulgui. Com si no estiguessin destruint la nostra identitat cada dia que passa, atacant els nostres valors com a societat, la nostra llengua, com si no exhibissin el seu anticatalanisme rampant, tan satisfet de ser-hi, tan satisfet de poder fer-nos mal. Un anticatalanisme que és fruit d’un colossal complex d’inferioritat —que, cal reconèixer, està completament justificat— davant de la nació catalana, davant de la nostra persistència de ser el que som. Ja sé que molts preferiu pensar, per calmar la vostra mala consciència, que exagero. No voleu sortir de la vostra por disfressada de prudència. Però l’Estat espanyol és el nostre enemic, treballa en contra nostra, l’únic projecte que té Espanya avui és la destrucció de Catalunya. I el maltracte cap a Catalunya durant aquesta crisi sanitària és un acte de guerra. De guerra bruta.

Relacionats