El desànim de la base independentista no neix de la manca de majories, sinó de la incapacitat crònica dels seus partits per gestionar-les. En lloc de mirar de reüll qui és el «traïdor» del costat, la realitat municipal exigeix un retrobament pragmàtic basat en regles clares, escrites i d’obligat compliment. No es tracta de recuperar una unitat idíl·lica, sinó de signar un contracte de mínims abans que s’obrin les urnes de les properes eleccions municipals.
Fa uns dies, el raper Valtònyc assenyalava amb encert a VilaWeb que l’independentisme només guanyarà quan aprengui a acceptar el «fill de puta» que té al costat en lloc de buscar companys de viatge perfectes. Tanmateix, fer camí junts demana fer un pas més: anar més enllà de la simple voluntat de tolerar-nos i traduir el diagnòstic en un full de ruta executables. Ja no n’hi ha prou de demanar unitat de paraula; cal articular una proposta concreta, numèrica i institucional que lligui de mans els aparells dels partits i impedeixi cap temptació de canibalització interna.
Per fer avançar els municipis cap a la llibertat nacional i garantir governs estables, Junts, ERC i la CUP han d’assumir un compromís triple i simultani davant la ciutadania:
- Vot automàtic a la llista més votada: A cada municipi, els tres partits es comprometran a investir el candidat de la llista sobiranista que hagi obtingut més vots d’entre ells tres, evitant bloquejos.
- Governs de coalició preferents: Es prioritzarà la formació de governs conjunts en la mesura del possible per assegurar majories sòlides i programes netament independentistes.
- Cordó sanitari total: Cap dels tres partits votarà ni pactarà amb les forces de la matriu del 155 (PSC, PP, Vox) ni tampoc amb Aliança Catalana (AC).
Extensió territorial i llistes independents
La política local és complexa i no es limita a les sigles autonòmiques. Per això, la proposta inclou una comissió conjunta dels tres partits que avaluarà, cas per cas, els acords i coalicions amb les agrupacions d’electors i llistes realment independents de cada territori per sumar-les a la governabilitat. I si cal afegim representants de les associacions de la societat civil, Òmnium, Assemblea i AMI. Cal aquest Front Independentista Municipal.
L’acord s’estendrà de manera automàtica als Consells Comarcals i a les Diputacions, garantint que les institucions de segon nivell serveixin com a motor i refugi del projecte d’emancipació nacional. Ha arribat l’hora de deixar de mirar qui tenim al costat per començar a mirar, fixament, cap on anem. Sense fer fora el 155 i el populisme de les nostres institucions no avançarem cap a la independència, un acord d’aquestes característiques crea il·lusió i evita de manera segura l’augment dels partits del 155 i del populisme, som molts els que voldríem aquest acord.
Postdata: «Assumir aquest compromís és una qüestió de supervivència política. Sense una unitat de mínims com aquesta, blindada i auditable, serem incapaços de fer fora el 155 de les nostres vides; cada municipi sense acord serà una nova trinxera que regalem als qui van aplaudir la repressió.»
Si hem d’acceptar a qui tenim al costat tampoc podem excloure Aliança Catalana, ens agradi o no el seu racisme. Si són independentistes, hem de comptar amb ells.
Està clar que publicar articles a un diari, no implica tenir el coneixement com per entendre el que diuen altres.
En Valtonic, va parlar d’acceptar «el fill de puta que tens al costat».
Començaré per acceptar-te a tu, però tu, si us plau, deixa de dir bestieses.
Si prens la idea d’en Valtonic com a bona, «qualsevol fill de puta (incloent-hi a tu) també passa pels electes d’AC, que son més independentistes que molts d’ER.
Aquesta és la idea, aglutinar, sumar, compactar, fer gran l’independentisme, sense mirar si son dels figaflors de Junts, si dels pseudotraidors d’ER, dels tocaflautes de la CUP o dels antiislamistes d’AC.
TOTS ESTAN OBLIGATS A ENTENDRE’S, sí, fins i tot un merdaseca fill de puta com tu.
Aneu malament, si excloiu a Aliança Catalana i la considereu igual que pp i box no m’interessa res del què podeu publicar, us equivoqueu i esteu donant un missatge errat als lectors. ALIANÇA CATALANA és d’extrema necessitat i és extremadament catalana, cosa que els altres dos no són ni seran, perquè ells sí que són extrema dreta y ñordos en contra de Catalunya.
Seny i ordre!!! ||☆||
Tot això que dius està molt bé, però, sense ànim d’ofendre, ets un il·lús si creus que passarà. Tant Junts com ERC com la CUP han fet alcaldes candidats del PSC només per evitar que fos alcalde el candidat independentista més votat. A més, fer articles publicant això en un diari no farà que et facin cas. Si volguessis tenir una mínima possibilitat, hauries de proposar això mateix a l’ANC i al Consell de la República, i que les dues entitats es reunissin amb els principals dirigents dels partits per exigir-lis això. I ni així crec que ho acceptessin. Recordem que ERC, després d’estar 4 anys queixant-se i donant la tabarra dient que Junts li havia donat la presidència de la Diputació de Barcelona al PSC… Li va donar la presidència de la Diputació de Barcelona al PSC 🙂
Va fer exactament el mateix que li va estar recriminant a Junts durant 4 anys.
I en qualsevol cas, et contradius quan dius primer que hem de comptar amb tothom i després quan hem d’excloure Aliança Catalana. O una cosa o l’altre. A mi no m’agrada ni Sílvia Orriols ni ningú d’Aliança. Per mi, com diu el Valtònyc, són tots uns fills de puta. Però, com diu Carles Alemany, els necessitem per fer la independència. Un com siguem independents ja els podrem criticar, insultar, barallar-nos, estomacar-nos (i ho dic literalment, no metafòricament) i tot el que vulguem. Però mentre no siguem independents, per desgràcia ens necessitem a tots. Fins i tot a fills de puta que donen suport a estats genocides i que si fos per ells matarien a tots els musulmans.