Dijous, 2 de febrer de 2023 - Edició 1652
La República

Un conte molt real i possible: Karelia

La recepta és senzilla: Cal implicar al conjunt de la societat, afectant totes les polítiques que estan relacionades amb el canvi d’hàbits alimentaris

Joan Guix 13/12/2022

Hi havia una vegada un lloc, molt al nord d’Europa, que es deia Karelia del Nord. Allà hi feia molt i molt de fred als hiverns i l’estiu gairebé no existia. Les nits hivernals duraven 6 mesos sense veure el sol, i a l’estiu, al breu estiu, el sol no s’amagava a cap hora. Era molt difícil conrear verdures i la gent s’alimentava sobretot de carn, formatges i mantegues. Per cuinar no feien servir olis vegetals, sinó greixos i posaven força sal als menjars. Com que feia molt de fred, es passaven molt temps tancats dins les seves cases.

Per a acabar-ho d’adobar, els seus mandataris, que es preocupaven per la seva gent, varen detectar que tenien una mortalitat molt elevada, molt més alta que els seus veïns, sobretot per malalties del cor i càncers, especialment de pulmó. En un territori de 180.000 habitats cada any hi havia més de 1000 atacs de cor. Era cap als anys 60 i 70 del segle passat. Varen buscar experts que els hi estudiessin que passava. Van veure que la major part de la gent tenia la pressió de la sang i el colesterol molt alts i que fumaven molt, especialment els homes. Més de la meitat dels homes fumaven. El seu problema no era un virus o un bacteri.

Era el seu estil de vida, especialment l’alimentació. Calia fer-hi alguna cosa, o la gent continuaria morint massa aviat. Van arribar a la conclusió que amb accions aïllades o individuals no se’n sortirien. Calia una acció global, que efectes a tots els determinants que condicionaven aquella dieta perjudicial. Calia canviar els hàbits. Calia convèncer a la gent que era necessari menjar fruites i verdures, que calia cuinar amb olis vegetals, que calia rebaixar greixos a la dieta i que calia deixar de fumar.

Però el territori no era apte pel conreu de verdures convencionals, i la importació era molt cara. Varen actuar sobre els agricultors i els van convèncer que, si bé a Karelia no hi havia verdura, sí que hi havia fruits del tipus dels nabius rojos i negres, gerds, mores… I van fer que es conreessin aquests fruits en gran quantitat, així com van impulsar el conreu de la colza i altres oleaginoses resistents al fred per fabricar olis vegetals, molt més sans que els greixos i mantegues.

Ara calia convèncer a la gent que calia modificar la manera de menjar. Varen contactar amb l’associació de mestresses de casa, una organització molt potent anomenada “Marta”, i varen començar a treballar creant noves receptes de cuina amb menys greix, mantegues i sal, i amb fruits nòrdics. També varen convèncer als establiments i supermercats per tal que les ofertes de productes alimentaris més sanes fossin també les més assequibles i s’assenyalessin de forma clara per tal d’identificar-los fàcilment. També els posarien als prestatges més visibles.
Calia no sols posar a disposició, sinó també motivar. Una gran campanya educativa i publicitària es va posar en marxa.

A les escoles es va explicar els avantatges de la nova dieta més sana. Els professionals sanitaris varen ser especialment formats per aconsellar als seus pacients. La premsa se’n va fer ressò. La televisió hi va tenir un gran paper. Es van posar en marxa programes divulgatius, es van fer concursos entre pobles per veure quin era capaç de millorar més els seus indicadors de colesterol, per exemple. Es van posar en marxa campanyes i concursos amb premis interessants per deixar de fumar, i, a més, es va legislar per reduir el tabaquisme de forma efectiva.
En pocs anys es van veure els resultats que, a hores d’ara, encara persisteixen.

En 25 anys la mortalitat per causes cardiovasculars va baixar un 73%. Quan va començar el projecte, quasi tothom feia servir mantega animal. Ara és menys del 5% els que ho fan i la resta ha passat a les mantegues i olis vegetals. El consum de sal ha baixat espectacularment. A principis dels 70 del segle passat més de la meitat dels homes fumaven. Ara tan sols un 20% ho fan diàriament. El càncer pulmonar ha baixat un 80% i el conjunt de tots els càncers un 65%. La mortalitat per totes les causes ha disminuït un 62%. I són xifres de fa alguns anys. Els indicadors segueixen millorant. També han millorat les xifres de tensió arterial.

Tampoc va resultar massa car, si tenim en compte els resultats. Es calcula que en els primers 5 anys el cost directe va ser d’uns 1,7 milions de dòlars, i l’indirecte d’uns 2 milions. En moltes ciutats es gasta molt més en la decoració de Nadal.

No és un conte. És molt real i factible. Karelia del Nord, a Finlàndia, ara és més sana i la seva gent viu més i millor. Altres han seguit l’exemple. A Dinamarca, en 16 anys, amb la prohibició dels greixos trans, han assolit una baixada de la mortalitat del 74%. Més de 1.200 vides salvades.

Els pròxims dies se celebrarà la Marató de TV3 amb la temàtica central de les malalties cardiovasculars. D’aquí sortiran molts i bons projectes científics. Benvingut sigui. Faran un bon servei, però el més important és prevenir. És possible millorar la nostra salut millorant la nostra dieta. No tot es pot aconseguir amb tecnologia complexa. És possible evitar bona part de les malalties cardiovasculars. No calen complexos tractaments ni fàrmacs innovadors.

La recepta és senzilla: Cal implicar al conjunt de la societat, liderada pels seus polítics, afectant totes les polítiques que estan relacionades amb el canvi d’hàbits alimentaris. D’això ara en diem “Salut en Totes les Polítiques”, i és una estratègia fonamental de l’OMS i de les agències de salut pública. Si fem polítiques amb impacte positiu sobre la salut de les persones, obtindrem resultats positius en salut.

Sí. La recepta és senzilla. Però cal el compromís i el valor polític necessari per tirar-ho endavant. Quan ens hi posarem?

Joan Guix
Ex-Secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya