Dissabte, 24 d'octubre de 2020 - Edició 821
La República

L’afusellament del MHP Torra

“No!, no patiu, que això no passarà perquè som a Europa… No?”

Sara Sànchez
Sara Sànchez 22/09/2020
Primer pla del president del Govern, Quim Torra, el 22 de juliol del 2020. Horitzontal.

És cert que sempre ens diuen que tenim sort perquè som a Europa i no hi haurà violència …. Bé, de fet ja n’hem tingut, de violència, i tothom ha callat. També ens han dit que si no fóssim a Europa estaríem potser comptant el tercer president de la Generalitat passat a fusell: el segon seria Puigdemont perquè Bèlgica l’hauria entregat a la “justícia” espanyola.

El que és cert és que ganes no els faltarien de fer servir la violència, ja vam veure per la diada #11S quan els agressors de Blanquerna, ells si, lliures per la demòcrata Espanya, ens expliquen a peu de carrer que estan disposats a tot per fer el que cal, per “una España, grande y libre,”. També ens ho diuen els polítics d’aquesta gran democràcia, les harpies de Casado, Arrimadas o Abascal a Madrid, o Carrizosa i Fernàndez a Catalunya.

Vull pensar que davant la pandèmia, i veient també com es comporten certs partits, molta gent ha decidit prendre’s un temps de reflexió, mentre arribin les vacunes, esperant que ens deixin sortir a jugar-nos la vida i la llibertat altre cop.

Vull fer arribar a tothom que la independència no arribarà sense sang, no sé si poca o molta. Això dependrà de l’estat espanyol, que tibarà de la corda de la violència i la repressió, tot i estar a Europa. Mentre no els aturin, seguirem patint que Margallo i Rubalcaba, dos líders del bipartidisme, ja ens van dir que passarien coses i que estaven disposats a pagar el preu que calgués, El que crec que no s’esperaven era l’ajuda inestimable de Ciutadans i VOX, i tampoc complicitat judicial que els fa la feina bruta. Però com ja hem vist iaprès, Espanya és un PACK de FEMS.

Crec que és evident que una part de l’independentisme va cap a una causa justa (juntsxcat), que cap aquí està encaminat el Consell per a República i també que s’estan fent esforços per portar a l’estat espanyol davant l’ONU, com a un estat amb una minoria nacional oprimida. El que ja no em queda tan clar és perquè l’altra part està entossudida a demostrar tot el contrari i, fins i tot, actuar abans del repressor. Els uns no només reprimeix també el seu soci natural en aquest conflicte, sinó que dóna a entendre que es vol sotmetre lliurement a la voluntat del repressor, creant una xarxa mediàtica que digui a tothom que “NO ESTAMOS TAN MAL” i que segur que aquest estat, que és capaç de fabricar delictes inexistents amb proves inventades, seurà voluntàriament a dialogar a canvi de res i, fins i tot, a negociar.

En canvi, crec que els altres han entès que és el moment de tractar-nos com a adults que som i dir-nos amb quines eines podem treballar per, quan arribi el moment de comptar-nos, tinguem clar quants estem disposats a seguir amb el projecte i, en canvi, qui ha decidit controlar el “quiosquet” autonòmic, seguint l’antiga fórmula de queixar-se i ploriquejar eternament, com feia el president Pujol, en una actitud que tant rèdit va donar a Convergència I Unió. I així anar fent fins que rebenti l’invent autonòmic, a l’espera de nous vents màgics, amb el lliri a la mà.

Mentrestant, ara que Europa ens protegeix i que no permet afusellar físicament a l’adversari, hi ha maneres “d’afusellar projectes i idees”. Hi ha el mètode “Entregar el teu president amb safata de plata”, que utilitza molt habitualment el President del Parlament i els seus lletrats (recordem que és un òrgan consultiu que depèn exclusivament de Roger Torrent) per fer i desfer a la cambra a les ordres directes del Constitucional. És trist que sigui el teu propi soci qui t’entregui al repressor, primer admetent una inhabilitació fraudulenta del càrrec de diputat, escollit pel poble sobirà, i després, mentre el teu President de la Generalitat està en la sala del TS, tu dones una entrevista dient que ja estàs forçant l’escletxa de la decisió exclusiva del President de no convocar eleccions.

Això no ens hauria de sorprendre després de llegir el que escriu el MHP Puigdemont al seu llibre #LaLLuitaAlExili, i que ningú ha desmentit, de com Marta Rovira li va dir al president que Roger Torrent simplement havia claudicat a les amenaces directes, en aquell moment via Casado, o bé indirectament per altres vies més discretes venint del deep state. Aquests dies es repeteix la història: Carrizosa ja li ha enviat algun toc i molt em temo que tornarà a ser bon minyó.

Una altra manera d’afusellar emocionalment és, des dels mitjans: desprestigiant i humiliant la figura d’un president que us dóna, a tots, mil voltes, tant per aguantar-vos com per ser incansable en la lluita contra la pandèmia.
ERC ha entès que prefereix ser cap de rata que cua de lleó, i hi treballa incansablement, fins i tot aprofitant el debat de política general, per posar-se de costat i deixar que la resta de partits menteixin dient que el govern no actua, quan estan aïllats econòmicament, i afavorint a l’hemicicle un aquelarre que riu-te’n tu de Salem, al costat del Parlament de Catalunya.

No he pogut evitar emocionar-me escoltant al President Torra dient: “Aquí es veu qui té unes prioritats i qui en té unes altres. Aquests dies veurem qui es preocupa realment per les coses que interessen a la gent i qui posa tota la maquinària d’un Estat al servei de la set de venjança. El meu compromís serà sempre servir el meu país fins a les últimes conseqüències, fins a l’últim minut de la meva presidència”. Mentrestant, les cares d’Iceta i Albiach són d’una hipocresia indescriptible. Sort n’han tingut de la mascareta que els ha servit d’amagatall de les seves vergonyes.

Veig per TV el debat de política general, i em trobo amb el millor President de la Generalitat que podria tenir la pandèmia, tot i tenir tothom en contra, fins i tot els seus socis. És un activista que lluita pels drets humans al capdavant de la Generalitat, que treballa sol, o com a mínim diria que mal acompanyat, amb la meitat del seu govern intentant fer-lo caure de la cadira inclús abans que ho facin tres dels 7 magistrats que van sentenciar als presos polítics del procés i que l’inhabilitaran previ anunci d’algun mitjà unionista, com el Confidencial o l’Ara.

El MHP Torra és una persona decidida, que no pensa deixar al poble sense les mesures necessàries per combatre la Pandèmia, tot i que està envoltat de serps i harpies, i sabent que no se’n sortirà com voldria, però és ferm en les seves conviccions. En canvi, ERC ha decidit esperar al fet que el 80 % dels ciutadans els vulguin només a ells, per fer un pas endavant en els pròxims vint anys.
Ara demaneu unitat estratègica quan fa tres anys que esteu criminalitzant els vostres socis de govern, i us heu omplert la boca posant a parir al conseller Buch davant de tothom que us volia escoltar, quan éreu vosaltres els que recomanàveu al president Torra que era millor conservar-lo a la conselleria? Es pot ser més hipòcrita i cínic?

Però vigileu, que a l’ombra hi ha quelcom que es mou sigil·losament a l’espera de qualsevol moviment. És un núvol negre i res del que digui tindrà la llum del seu cognom. Tots tenim una idea de qui és i de quin paper ha estat jugant fins ara. Sempre treballant com un reptilià, lliscant per aconseguir els seus propòsits, dividint constantment i creant desunions a qui ja tenia desconfiances de mena. Alimentant a la bèstia narcisista que ell mateix va col·locar davant dels barrots, per aconseguir els seus propòsits, que evidentment no és la independència de Catalunya. Constantment has estat un fals mitjancer, treballant sistemàticament per la desunió, fent veure que era el millor aliat de tots dos líders i dels tres partits independentistes. És evident que no. No té res a envejar a Rufián, ell és el seu alumne més avantatjat. Tots dos gaudeixen de dividir l’independentisme acusant els uns del que fan els altres, en un nivell superior i poc habitual de cinisme.

I, per últim, tenim al mestre, l’ideòleg de tot plegat, i no, no resideix a Lledoners, però ha estat, està i estarà al mig de tot plegat. És una barreja entre el mestre del Kung-Fu i Bill Gates amb sabatilles. Va estar al govern d’en Montilla i diria que s’hi va trobar tan bé, que ara treballa en el somni de la repetició d’un escenari semblant, però ara amb un president d’ER al capdamunt del tripartit. El seu nom? Voldemort.

Relacionats