La independència està alfabetitzant el país i no ho dic jo, és una sensació comú amb molta gent amb qui parlo. I tenen raó, des del començament del procés hem hagut de rescatar la nostra història, posar-nos al dia en greuges centenaris, actualitzar i contrastar dates, dades, factures i qualsevol tema que formés part del moviment que des de la base vam començar després del 2010.
N’estàvem farts i vam sortir al carrer. Allò sí que va ser com un Tsunami, érem com formigues, centenars agafant-nos de les mans, la marabunta estava omplint places i avingudes i ningú la podia aturar.
Vam aprendre a preveure, a instruir-nos de tot i de tots, perquè ningú no ens pogués tornar a enganyar. Per això, segurament, els polítics han agafat por de nosaltres, sabíem el que volíem i ens sentíem forts, i això no els agradava.
Vam aprendre a protegir a la iaia sota els cops del “a por ellos” i elles van aprendre a pujar vídeos a Twitter i llegir el que dèiem a les xarxes, eren portada de tots els mitjans digitals i ara, els nens i avis, llegeixen més, es comuniquen més i ja no es deixen enganyar.
Ho estem veient aquests dies com, des de dalt, interessa que estiguem desinformats, que ens frustrem amb versions contradictòries, informacions intoxicades i esbiaixades, ens volen un altre cop desorientats i que el que llegim ens pertorbi. Així, ja no sortirem més al carrer.
L’estratègia també es camufla amb un discurs social que mai es podrà dur a terme si no és amb un Estat. Però ho segueixen intentant: ens volen seduir i aturar amb paraules com “progrés social” o “lluita contra la desigualtat” mentre ens abriguen amb paraules buides perquè Brussel·les i, sobretot, l’Estat, no permetrà aquests pressupostos. Vigilem perquè ens porten directes cap a l’autonomisme més genuí català i, en un context de repressió estatal inèdit que ens farà perdre-ho tot.
Ara, més que mai, llegim més, escoltem més, discutim molt i de moltes coses, hem après a aprendre a caminar, i la nostra voluntat és ser independents i ho serem. Per tant vigilem també què llegim i a qui fem cas que ja no som analfabets i sabem que sols el poble salva el poble. Visca Catalunya lliure… La pregunta és: quan hi tornarem?
