Diumenge, 31 de maig de 2020 - Edició 675
La República

Espanya és atur i mort?

“Espanya ocupa el darrer lloc en els rànquings internacionals sobre com s’ha afrontat l’actual crisi sanitària. Hauria estat i seguiria sent difícil, doncs, fer-ho pitjor.”

Carles Salvadó Usach
Carles Salvadó Usach 24/04/2020
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, conversen pels jardins de la Moncloa el 26 de febrer del 2020, en el preàmbul de la primera reunió de la taula de diàleg. Pla general. (Horitzontal)

Una Catalunya independent, pel que fa a la crisi de la Covid-19, hauria fet les coses diferents de com les ha fet Espanya: tant en el temps, com en el què i en les formes.

Una Catalunya independent les hauria fet com Grècia, com Portugal o com Andorra? No ho sabem, però diferents d’Espanya segur que sí. N’hi ha mostres evidents a les hemeroteques.

Espanya ocupa el darrer lloc en els rànquings internacionals sobre com s’ha afrontat l’actual crisi sanitària, on sempre és la referència a no imitar. Hauria estat i seguiria sent difícil, doncs, fer-ho pitjor. I fer-ho millor tindria com a conseqüència, clarament, tenir menys morts. Per tant, el fet que els catalans siguem encara espanyols, sens dubte, ha tingut per a Catalunya un cost en vides humanes.

I per tant, quan en Joan Canadell diu que “Espanya és atur i mort” no ens hauria de sobtar. Sap greu, molt. Però sobretot, sap greu perquè és cert. I perquè en som responsables els ciutadans que vam votar a qui vam votar. I també, perquè no vam exigir als qui vam votar que executessin el que van prometre que farien.

Al problema de les balances fiscals, del nul respecte a la identitat cultural i nacional, se’ns hi afegeix ara que ens hi està anant la salut i, en molts casos, la vida i l’estela de la depressió econòmica que seguirà.

I malgrat tot, encara que resulti increïble, és creixent el sentiment i orgull de pertinença de la majoria d’espanyols a aquesta Espanya que és la referència mundial de com no s’han de fer les coses. L’orgull de veure uns militars liderant la crisi sanitària i patrullant els carrers, així com de sentir l’himne als dipòsits de cadàvers, els compensa la mort dels parents i la pobresa moral i econòmica que els envolta i envoltarà en el futur.

Em queda un permanent mix d’incredulitat i d’enveja. Ser espanyol certament, és ser diferent. Spain is different.

Relacionats