Diumenge, 5 de desembre de 2021 - Edició 1228
La República

Reduir el català a les aules balears ja no és un deliri de dretes

Els socialistes han oblidat les riuades d’alumnes i docents progressistes que van inundar els carrers per aturar els peus al PP i defensar la llengua del territori

Carme Garau
Carme Garau 05/11/2021

Mentre els docents es posen les mans al cap davant el retrocés del català a les aules, el PSIB ha suggerit als seus socis de Govern que es reforci la presència del castellà a la futura llei educativa balear.

La proposta ha quedat paralitzada per la força d’esquerra, que fa temps que ja no encarna el Partit Socialista de les Illes Balears. La negativa de MÉS ha frenat els deliris dels seus companys socialistes, però el simple fet que l’administració pública plantegi retirar hores lectives a la llengua minoritzada ja és un indicador de la delicada salut del català. Una situació lluny de millorar si es tenen en compte els resultats dels darrers estudis de sociolingüística.

Recentment, la Plataforma per la Llengua ha publicat l’InformeCAT 2021, un document amb 50 dades que evidencien l’estat d’emergència lingüística en què es troba el català arreu del domini lingüístic. De les Illes Balears, es destaca una dada: només el 19% dels alumnes de sisè d’Educació Primària han assolit un nivell alt de llengua catalana.

Així i tot, el PSIB insisteix en la necessitat d’imposar la llengua dominant, com a mínim, en alguna de les matèries no lingüístiques “per garantir que s’aconsegueix la competència comunicativa corresponent”. Una idea que ignora flagrantment la realitat a les aules: ni tan sols la meitat de l’alumnat balear demostra “un assoliment acceptable o satisfactori” d’expressió oral en català, segons el diagnòstic publicat el 2020 per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE). En canvi, el 75% dels estudiants arriba al nivell oral “satisfactori” en castellà.

Amb aquestes dades és impossible no demanar-se: Què pretén el Govern de Francina Armengol? Quins resultats espera que surtin en els pròxims estudis, si es reforça la llengua més estesa?

És especialment preocupant que un govern, teòricament progressista, oblidi la lluita contra el TIL, el model trilingüista proposat pel PP de Bauzà (2011-2015) que aspirava a reduir les hores de català a favor del castellà i l’anglès. El 2013, riuades d’alumnes i docents progressistes van inundar els carrers per aturar els peus a l’executiu popular i defensar la llengua del territori. Ara, malauradament, torna a estar en risc i, per molts, és més feixuc de pair que l’amenaça no arribi per part d’uns dirigents obertament de dretes i espanyolistes.

Finalment, la nova normativa blindarà el “Decret de mínims” aprovat el 1997 i fixarà un 50% mínim d’hores lectives en català, però potser ens hauríem de qüestionar si això és suficient. Tal vegada toca ser més ambiciosos; és hora de trobar mecanismes que permetin revertir el declivi de la nostra llengua. El català ha perdut mig milió de parlants des del 2005, una realitat que serà impossible d’esmenar si el jovent cada cop es decanta per parlar castellà en més situacions, entre aquestes, l’escola. De fet, el grup de 15-29 anys “és representatiu per la reducció de l’ús que fa del català” durant la socialització tant a la feina, com a l’educació i al carrer (segons l’enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears del 2014).

Tal vegada si el Govern dona un cop d’ull als darrers informes de sociolingüística o, per variar, té en compte el criteri de la comunitat educativa, deixa d’impulsar propostes sense sentit i comença a plantejar-se com salvarà la llengua del seu poble. Si és que encara vol.