Divendres, 1 de juliol de 2022 - Edició 1436
La República

Morir de calor

Cal insistir: El canvi climàtic, més adequadament, la crisi climàtica, és l’amenaça més important per a la salut, i l’escalfament hi té molt a veure

Joan Guix 23/05/2022

Estiu de 2003. París. França i la major part d’Europa han sofert una de les pitjors onades de calor mai documentades. Una ona de calor implica 3 dies o més amb temperatures per damunt de les màximes de referència establertes per a cada lloc, és a dir, per damunt de 31-32 °C. Els resultats són terribles. En una primera estimació es calcula que han mort més de 3.000 persones, especialment vells, en uns 10 o 15 dies. Càlculs posteriors fan que sobrepassin els 11.000. Barcelona va estimar un increment d’un 42% de la mortalitat, és a dir, més de 1.500 morts relacionats amb la calor i més de 8.000 pel conjunt d’Espanya. En quinze dies. Segons l’OMS, 70.000 morts a tot Europa.

Fins aleshores quan des de la salut pública parlàvem dels efectes de la temperatura ambiental sobre la salut de les persones pensàvem sobretot en l’hivern i el fred. Això ja no és així. Està demostrat que, a Catalunya, en episodis d’ones de calor, la mortalitat s’incrementa en un 20% entre les persones d’entre 60 i 70 anys, i més d’un 40% en els majors de 70 anys. La mortalitat per onades de calor a Catalunya ja ha superat la mortalitat ocasionada pel fred hivernal. Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya “una calor elevada i sostinguda durant uns dies provoca un excés de mortalitat que varia entre el 12% i el 40% als països desenvolupats”. Els models estadístics ens diuen que cap al 2050 les morts es poden multiplicar per 8 amb més 2.500 morts anuals.

Que ha provocat aquests canvis?

En altres articles ja n’hem parlat, però cal insistir. El canvi climàtic, més adequadament, la crisi climàtica, és l’amenaça més important per a la salut, i l’escalfament hi té molt a veure. El “Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya” de l’any 2017 preveu un increment mitjà anual a Catalunya d’entre 0,5 i 1 °C en el període 2012 a 2021. Les temperatures màximes i mínimes a meitat d’aquest segle poden pujar entre 3,5° i 1,5° respectivament, augmentat el nombre de mesos càlids i disminuint cada cop més els mesos freds. I la calor fa que, a més de la mortalitat i els ingressos hospitalaris per cops de calor o descompensació d’altres malalties com cardiovasculars, respiratòries, mentals, renals o diabetis i afectacions en les gestacions, tot plegat afecti més als més a la gent més gran i als més desfavorits.

L’augment de les temperatures és un altíssim risc. Però si a això hi sumem la pobresa energètica, el risc augmenta exponencialment.

La crisi econòmica, les conseqüències de la qual anàvem arrossegant des de l’any 2008, i que ha recaigut s’ha accentuat primer amb la Covid 19 i ara amb la guerra a Ucraïna està tenint un gran impacte en l’increment general de preus per l’escassetat de matèries primeres, però especialment en el salvatge augment dels preus dels combustibles, i, especialment, del gas, provocant que la població que viu en situacions més precàries se’n ressenti molt especialment. Les desigualtats socials i la inequitat s’accentuen dramàticament.

Resulta que enfront de les onades de calor, algunes de les poques eines de les quals disposem consisteixen en la climatització i l’aïllament correcte de les llars, utilitzant ventiladors o aire condicionat. Això es tradueix en consum d’energia. Això es tradueix en augment de la despesa domèstica. Això ho converteix en inviable per a moltes i molts.

La pobresa energètica és aquella situació en la qual es troba una llar en què no poden ser satisfetes les necessitats bàsiques dels subministraments d’energia, a causa d’un nivell d’ingressos insuficient. Impossibilitat de posar la calefacció a l’hivern perquè no hi ha recursos per pagar els preus de la llum o el gas. Impossibilitat de posar el ventilador o l’aire condicionat perquè no hi ha recursos per pagar els preus de la llum. Entre 3,5 i 8 milions de persones a l’Estat Espanyol estan en aquesta situació.

Les temperatures extremes s’incrementen com a resultat del canvi climàtic, i la Mediterrània és una de les zones on aquest efecte és més gran. Les previsions meteorològiques per aquest estiu són de grans pujades de les temperatures a Catalunya. La crisi econòmica fa augmentar la pobresa i les desigualtats socials i de gènere. Els preus de l’electricitat i el gas no paren de pujar. Està cantat. Aquest any tindrem greus problemes de salut relacionats amb la calor.

Ho hem dit. Ho diem. Ho continuarem dient. La crisi climàtica és el màxim risc per a la salut de les persones. I contra això no tenim ni tindrem vacuna.

Joan Guix
Ex-Secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.
Medical Anthropology Research Centre. Universitat Rovira i Virgili.